En David Serra, coordinador del Club Bàsquet Blanes els dos darrers anys s’acomiada per afrontar nous projectes fora de Blanes. Però per nosaltres no és un adéu, és un fins aviat.

Molta sort allà on vagis i en tot el que facis!!!

A continuació us deixem la carta que ha escrit en David per acomiadar-se:

Quan vaig començar a jugar a bàsquet al club amb 14 anys i vaig entrenar al meu primer equip amb 16, no m’imaginava que molts anys després estaria assegut davant una pantalla escrivint unes paraules de comiat per a qui ha sigut i és la meva segona família.

Aquest esport no només és la meva gran passió, allò que més interès m’ha despertat durant més de 23 anys i al que tantíssimes hores li he dedicat; el bàsquet i el Club Bàsquet Blanes són també els que m’han permès conèixer moltíssima gent fantàstica i bona part dels meus millors amics.

Per a mi un club és fonamentalment el conjunt de les persones que el formen i les sinergies que s’hi creen. En aquest sentit el C.B.BLANES és un gran club i ho seguirà sent mentre al darrera hi continuï gent com la que hi ha actualment amb la dedicació i l’entrega absolutament generosa i desinteressada.

Després dels meus anys de jugador, entrenador i els darrers també com a director tècnic, em prenc un respir per iniciar una nova etapa amb tota la il·lusió del món. Un descans de les pistes i els despatxos però no de les grades per poder seguir gaudint d’aquest magnífic esport.

Unes paraules de comiat on no vull oblidar-me de tots els jugadors i jugadores que en algun moment o altra han estat treballant sota la meva direcció. També a l’admirable grup de directius que s’han anat succeït, especialment els de l’actual Junta Directiva que han dipositat sempre la confiança en mi. Però sobretot vull dedicar unes línies als companys que han compartit tan difícil i gratificant tasca com és la de ser entrenador.

Gràcies en especial als entrenadors amb qui he compartit cadira: Miquel Puigdomènech, Francesc Senpau, Quim Romero, Francesc Porcuna i Bryan Figueras amb qui tants bons moments hem passat. Menció a part per a qui, per mi, és l’ànima d’aquest club, en Gigi Molina, de qui he aprés a estimar el club i viure amb passió aquest esport, a les seves ordres com a jugador, compartint vestidor com a jugador sènior i com a company entrenador.

Les darreres paraules son per desitjar als autèntics tresors d’un club (entrenadors i directius) tota la sort del món, que continueu treballant dia a dia amb il·lusió i sense deixar el camí dels valors de l’esport i l’essència d’aquest club. Sempre estaré a la vostra disposició per qualsevol cosa, per donar-vos suport en tot allò que feu. Força Blanes !

Deixa un comentari