I quan sembla que trobem el camí, arriba la defensa en zona, l’anti-bàsquet. S’acosten perillosament en el marxador, tanmateix quan no et deixen entrar a la pintura, et treus un parell de triples de la màniga i tornem a manar. Tot i que només per uns minuts. Pim pam, a 1 minut del final anem de nou només 1 punt per sobre. Llavors, sí. En 60 segons pots enviar un whats, fer-te un cafè, o segons en Nicolas Cage robar un cotxe. El Blanes en 60 segons et casca 7 punts i et diu adéu pel retrovisor. Guanyem de 8, però hem de seguir treballant fort i dur per tancar aquesta fantàstica temporada. “No se coge una trucha con pantalones secos” com deia en Cervantes.

F.E.C. Vall del Ter, 42
Júnior A femení, 50

Fitxa del partit

Però avui i els hi ha sortit un partit rodonet com un panet, davant d’un gran equip, que en el darrers enfrontaments varen jugar millor i més ràpid que les panteres.
“And the world, I’ll turn it inside out, yeah I’m floating around in ecstasy, so”

Des del primer minut les blanenques han obert l’aixeta a full, amb una seguretat que feia temps que no lluïen. Les gironines, convençudes que allò era un miratge, no pot ser no pot ser, continuaven treballant de valent per invertir el marcador, però avui no eren capaces de penetrar en la zona com altres vegades, no llençaven amb comoditat, i per tant ho feien amb menys encert.
“Don’t stop me ‘cause I’m having a good time, having a good time”

I és que avui els Deus del Bàsquet estaven del nostre costat, i totes les nostres ho sabien. Per Tutatis! La poció d’en Panoràmix els hi donava més encert en els llançaments, més velocitat en el joc, en les portes enrere, i més força a la defensa i en els rebots.
“I’m a shooting star leaping through the sky Like a tiger, defying the laws of gravity”

Però al darrer quart, ha arribat el dubte, la por, el Je Ne Sais Quoi. Sota una pressió asfixiant, les gironines han recuperat i tallat l’avenç de les panteres, que no s’acabaven de creure que aquest partit el podien guanyar.
“Don’t stop me now Don’t stop me Cause I′m having a good time, having a good time”

Amb bon timó, amb el cor calent i la mà freda han redreçat el que havia d’acabar com havia d’acabar. Amb una victòria treballada i merescuda
Ens queden 4 partits per disputar, 4 oportunitats per seguir fent bon bàsquet, com diria en Freddie.
“The show must go on”

Júnior A femení, 69
C.E. Maristes Girona, 62

Fitxa del partit

Les nostres no han merescut guanyar, passes perduts, precipitació i poc encert, però tampoc han merescut perdre. No ens ha faltat voluntat, no ens han faltat ganes ni esforç. Ens ha faltat encistellar al final de bones accions, més control, i una millor gestió emocional a la banqueta, sí, tal com sona. Però siguem positius. Perdre un partit pot ser més valuós que guanyar-lo, ja que obliga a la reflexió, pot fomentar la resiliència i exposar els errors.

No ens rendim davant de les derrotes, com no ho va fer mai Maximus Decimus Meridius, com no faria mai Sam Sagaz Gamgee, ni en Rocky Balboa, ni en Goku coi.
Aquest equip ha de treballar en la seva autoestima, la seva moral, en la seva alegria. S’han de creure que poden fer-ho, i per això els hi cal més recolzament positiu.
Fent aquesta crònica no puc deixar de pensar en un dels diàlegs de Campeones:
-Por qué estáis contentos? Somos solo los subcampeones.
-¡Subcampeones es mejor que campeones entrenador!
-¿Ah sí? ¿Y eso?
-Hombre, ¿Qué es mejor, un marino o un submarino?

C.B. Quart, 64
Júnior A femení, 42

Fitxa del partit

Fallo:
El magistrat ha de condemnar i condemna a l’equip de les Juniors A Femení, a 4 setmanetes sense partits, a veure si els hi trenquem la ratxa guanyadora.
Avui, diumenge 15 de març, un cop complerta la sentència, tot i notar-se la falta de ritme de partit, el nostre “dream team” ha resolt guanyant de nou, el seu litigi front el GEIEG Vedruna, tot i el risc de ser acusades de reincidents.
El Blanes ha mantingut el mateix “modus operandi” que en els darrers partits: et deixo que t’avancis, t’atrapo, juguem al gat i la rata durant tot el partit, un quart per tu, un per mi, i et robo l’esperança de guanyar en el darrer moment.
Com a Circumstàncies Atenuants, podem al·legar la defensa ferma i intensa, el bon encert en el rebot i el bon comportament a la pintura de les blanenques, davant d’un GEIEG molt físic, sempre al límit de la infracció.
Resultat, victòria decidida en els darrers minuts del CB Blanes, i tornada a les pistes per la porta gran. Contra aquesta victòria no hi cap recurs d’apel·lació.

Nota: Mai entendré si insistir demostra o molesta. Per si de cas, les Juniors continuaran insistint a guanyar, per demostrar que són molt top.

Júnior A femení, 64
GEiEG, 57

Fitxa del partit

C.B. Sarrià de Ter, 79
Júnior B femení, 40

Fitxa del partit

Primer quart, Wallace (Blanes) ha plantejat la seva estratègia de manera astuta. Coneix bé al seu contrari, les de la Vall juguen a casa i això les fa més perilloses, però també més confiades. 5 minuts mesurant-se les forces, batussa sense punts, i obrim nosaltres la capsa de les galetes. Guanyem el parcial amb un ajustat 5-8. Segon quart, les del Blanes suporten les envestides de la cavalleria pesada, una vegada i una altra, superant per moments les nostres defenses. Però encaixen en la mateixa mesura l’atac persistent de les blanenques. Tornem a endur-nos el parcial per la mínima 12-14.

Tornem del descans i l’ambient està més tens que en Doramon a un control de duanes. L’aire es pot tallar amb un “dirk”. El joc s’embruta, empentes, grada calentona, però les del Blanes mantenen la calma, pasito a pasito que diu en Fonsi. Parcial 16-18. El darrer quart, la lliça és en el seu punt àlgid. Punt amunt, punt avall, res decidit, el Blanes ha de tancar el partit, anar a la Vall d’en Bas, a part del deliciós trajecte verd, l’hem de recompensar amb una victòria memorable. I al igual de gloriós que quan en Hamish llença el claymore d’en Wallace per sobre de tothom al final de la peli, un llançament de les panteres, més enllà dels 6,25m, a 37 segons del final, travessa l’aire del pavelló (climatitzat, per cert) i tothom aixeca el coll per calcular la trajectòria del que pot ser el punt i final, … i fa xofff, provocant l’eufòria de la grada (la del Blanes és clar).

Tornem cap a casa amb un somriure tonto, perquè guanyar és genial, però guanyem o perdem, és la competència la que ens dona plaer.

C.B. La Vall d’en Bas, 46
Júnior A femení, 53

Fitxa del partit

Força Blanes.

Júnior B femení, 55
C.B. Roses, 63

Fitxa del partit

Igual que els espartans a les Termopiles no ho van entendre que havien “perdut” (obviant el detall de què van acabar tots morts), o els texans al “Álamo” (també van morir, pura coincidència), o fins i tot en Katsumoto i el capità Algren a la batalla de Shiroyama a “El darrer samurai”, les Juniors del Blanes tampoc.

Avui al pavelló dels Maristes, on les darreres visites feien preveure una derrota inevitable, les panteres han plantat cara. Perquè és en aquestes ocasions on la lluita es converteix en una demostració d’honor. La Unió Girona Maristes tenen un equip molt sòlid, ràpid i intens. Això és irrefutable. Avui han estat millors que el Blanes, i la seva victòria és merescuda, també són fets irrefutables. Però!!!!

Ens acostem, aquest equip ens ha guanyat de manera contundent altres vegades, però avui no. El Blanes ha fet per moments tremolar les de la Unió Girona Maristes, fins a situar-se un punt per sobre a la mitja part. Hem tingut menys encert, hem perdut algunes pilotes que les gironines no perdonen mai, i s’han escapat al 3r quart de manera irremeiable, però han pres consciència que el Blanes, els trepitja els talons, els hi tira l’alè al clatell en aquesta lliga.

A la tornada, viurem ben segur un partit més intens que una peli de John Wick.
La frase del dia, sense dubtes, de la nostra coach : “A qui defenses?…. Doncs defèn-se-la”
Ras i curt per guanyar.

C.E. Maristes Girona, 69
Júnior A femení, 53

Fitxa del partit

Força Panteres.

Bàsquet Porqueres, 42
Júnior B femení, 55

Fitxa del partit

La Carla crida: “A VOLAR, A VOLAR!” i l’equip vola al rebot, vola al contraatac, està clar que han vingut a guanyar, juguen a casa, estan contentes, precises, atentes.
Es mouen tan de pressa que no semblen cinc, sinó cinc-centes i 36-15 al descans, i seguim eixugant les goteres. Però si avui no plou!!! Coi, qui havia d’apagar les mangueres? O potser al terrat hi tenim jardineres?

Segona part? Quart defensa fort, Blanes ataca millor. Les nostres se saben superiors… i encara trepitgen més l’accelerador. Aquest partit té menys misteri que un trencaclosques d’una peça. Elles són els macarrons, però nosaltres som la bolonyesa. Amb les nostres enxufades no poden res les del Quart. I és que són més perilloses que un Gremling en el Aquapark.

Final del show, 68 a 38. Ni les goteres, espanten les Panteres. Vale vale, no se’m dóna molt bé fer rimes. La frase de la setmana: “Un dia, quan miris enrere, veuràs que els millors dies van ser aquells en els quals vas decidir lluitar.” Sigmund Freud

Júnior A femení, 68
C.B. Quart, 38

Fitxa del partit