Dies enrerre vaig rebre una trucada d’en Pep Pujols que em comunicava que havia estat escollit per rebre la Medalla de l’Esport de la Generalitat.
D’entrada em va causar una certa perplexitat i tot seguit em va envair una sensació d’orgull i sobretot d’agraïment.
Agraïment cap el Club Bàsquet Blanes que va ser qui em va proposar i també cap a la Delegació d’Esports de la Generalitat a Girona.
Com molts sabeu sempre he rebutjat els elogis i els reconeixements individuals mentre he estat el President del Club, però ara agraeixo molt aquest guardó. I em fa molta il·lusió compartir-lo amb tot el Club, perquè crec que se’m fa aquest reconeixement pels anys que he estat vinculat a l’entitat com a jugador i sobretot com a President, perquè la meva activitat esportiva ha estat sempre vinculada al Club Bàsquet Blanes a escepció d’una temporada vinculat com a jugador a la UER Pineda d’on guardo un gran record.
Es de justícia agrair a l’entitat que m’ha ofert la possibilitat de, primer gaudir com a jugador, i després de presidir l’entitat al llarg de disset temporades de bàsquet.
No vull passar l’oportunitat d’agrair a tota la gent que ha fet possible que aquest club sigui com és. Ja ho he dit infinitat de vegades però ho tornaré a fer, aquest és un club amb ànima. I això es així per la gent que l’ha anat modelant al llarg d’aquests anys.
Com he expressat en moltes ocasions, el Club ha estat per mi una font de vida. Vaig ser molt feliç en l’etapa de jugador, vaig gaudir d’aquest esport com res a la vida i com a president ha estat, malgrat l’enorme responsabilitat i a les males estones, que també n’hi ha hagut, un aprenentatge vital i un sentiment d’orgull i de pertinença que m’han omplert d’energia i vitalitat. He tingut la possibilitat de conèixer i compartir amb molta gent, que ara són amics, molts moments que guardaré a la memòria i que m’han fet sentir molt estimat i això és d’aquelles coses que són importants a la vida. Es allò tant important d’estimar i de sentir-se estimat.
Dels moments compartits amb els companys de Junta, coordinadors, entrenadors, jugadors i familiars, en guardo grans records. Sento per tots ells un gran apreci i una enorme estima que em fa sentir molt satisfet de tots aquests anys.
Amb aquest reconeixement que em fa la Generalitat tinc la sensació d’haver cobert una etapa de forma satisfactòria i que confio i desitjo que així ho sentiu molts de vosaltres, perquè en definitiva heu estat els vectors que heu fet possible que tinguem un Club amb un gran pols vital que gaudeix d’un gran prestigi i és valorat arreu.
Ja per acabar voldria fer esment d’un poema que en el seu moment vaig exposar al grup de whatsapp d’entrenadors.
En el llibre “Largo pétalo de mar” de la Isabel Allende, inicia tots els capítols amb un poema d’en Pablo Neruda i un d’ells diu així:
Extranjeros, esta es,
esta es mi Patria
Aquí nací i aquí viven mis sueños.
Quan el vaig llegir crec que vaig sentir alguna cosa que em va portar a fer una adaptació:>
Companys, aquest és,
Aquest és el meu Club
Aquí vaig créixer i aquí viuen els meus somnis i els meus records.
Gràcies per tot.
