I si tornem a guanyar? Aguanta’m … l’Aquarius
Arrenca el 4t final amb un 44-28, malgrat que això fa estona que està decidit. Mantenim control de la pilota, i tenim bon bàsquet, ràpid, amb gana, però encistellem poc avui. Tot i el poc encert, una bona defensa està mantenint a ratlla a les noies de l’Escala. Les juniors del Blanes, acabaran la feina com cada setmana, sense lluir gaire però resolutives, un dia més a l’oficina.
Com diu en Toreto a Fast&Furios, “Tant se val si guanyes per molt o per poc, Guanyar és guanyar!” i ja en van 9 de guanyats i cap de perdut.
I abans?
L’enfrontament contra l’Escala generava forces expectatives, dos dels 3 equips que encapçalen la classificació, i les de l’Escala que mai venen a perdre.
El 1r quart ens l’enduem amb un renyit 14-9, que no deia massa res concret, excepte que tothom podia guanyar menys l’àrbitre.
Al segon quart sembla que ens traiem el xiclet de la sabata i aconseguim arrencar una distància en punts al contrari. Mitja part 30-21, i la resta, ja la sabeu.
Deia Aristòtil, que la victòria més difícil és la victòria sobre un mateix. Tot i que ell no ho aplaudiria, bàsicament perquè era un misogin acabat, nosaltres sí que ho fem. Cada setmana les juniors de segon any lluiten per donar més, per ser més, per tenir possiblement una darrera i lluent temporada juntes que recordar per sempre.
Molt orgullosos de vosaltres noies, no de què sempre guanyeu, sinó de la vostra actitud cada setmana.
