Diumenge a la tarda, a Lleida, les nostres jugadores del Júnior A femení van protagonitzar un d’aquells partits que et fan vibrar, patir, cridar i acabar amb un somriure d’orella a orella!
Ens enfrontàvem al Força Lleida, fins ara líder de la lliga, i les nostres noies van sortir a la pista amb una idea molt clara: competir, lluitar i demostrar tot el bàsquet que porten dins. I quin espectacle ens van regalar!
Des del primer minut, el Blanes va ser un equip en majúscules: unides, compenetrades, intenses i jugant de manera intel·ligent. Un autèntic joc coral, amb totes les jugadores sumant, aportant i deixant-se la pell en cada pilota. Atacs ràpids, decisions encertades i una defensa espectacular que va posar les coses molt difícils a les locals. El primer quart va acabar amb un 11-18 que ja ens feia somiar, i a la mitja part, amb un 27-34 al marcador, les sensacions eren immillorables. El tercer període encara va reforçar més la superioritat de les nostres, amb un parcial de 17-24 que ens permetia arribar a l’últim quart amb un bon avantatge.
Però si algú pensava que això seria bufar i fer ampolles, res més lluny de la realitat! El bàsquet és així, i el Lleida no havia dit l’última paraula. Les locals van apretar de valent en els últims deu minuts i, amb un parcial de 23-9, van aconseguir igualar el marcador a 67. Nervis? Tots els del món! Cors a mil, ungles patint i emocions a flor de pell! Però aquestes noies tenen caràcter, tenen bàsquet i, sobretot, tenen equip.
I va arribar la pròrroga. Cinc minuts més de lluita, intensitat i tensió. Cinc minuts per demostrar que tot l’esforç, la unió i la confiança en les companyes valien la pena. I les nostres jugadores ho van tornar a fer: un parcial de 5-9 per segellar una victòria espectacular per 72-76! Una victòria treballada, patida i celebrada com es mereixia! Perquè, més enllà del marcador, el que vam veure a Lleida va ser un equip que creu en si mateix, que lluita junt i que gaudeix jugant a bàsquet. I quan les coses es fan així, les alegries són encara més grans! Vam patir, vam patir moltíssim… D’aquells partits que et deixen sense veu, amb els nervis a flor de pell i amb ganes de tornar-los a viure.
I el millor de tot? Les nostres noies es col·loquen al capdavant de la classificació!
Enhorabona, equip! Per la feina, per la intensitat, per la intel·ligència a la pista i per aquesta manera tan bonica de jugar juntes. Ahir vau demostrar que, quan sou una pinya, sou capaces de tot.
