Dues lectures molt diferents es poden fer del partit viscut a la ciutat esportiva. La cara, a la pista. On més enllà dels encerts i errors per part dels dos equips i la parella arbitral, es va viure un duel amb total esportivitat i bon bàsquet en una nova matinal en la qual els nostres es van imposar amb certa comoditat.
La creu, o les creus, a la banqueta i a la part de la graderia de l’equip visitant, on els àrbitres es van veure obligats a fer dues expulsions. Una a l’entrenador visitant per dues tècniques degudes a la incontinència verbal del míster i l’altra a una senyora de la grada que no va parar d’increpar els col·legiats des del minut zero del partit.
Els nostres jugadors, aliens al que passava fora del terreny de joc, van fer un gran inici de partit (23-12 al final del primer quart) però els de la part baixa del turó del Carmel van fer un gran segon període i van aconseguir arribar amb el marcador pràcticament igualat al descans (38-37 a la mitja part).
Després del pas per vestidors, els locals van canviar el ritme i van fer un tercer temps pràcticament perfecte que els va permetre arribar amb moltíssima comoditat a l’últim acte (61-43 al final del tercer). A la recta final, els blanencs van aconseguir controlar les últimes envestides dels d’Horta i el partit es va tancar amb un 82-60 que deixa els panteres amb tot de cara per aconseguir el primer lloc de la classificació.
Avui, guanyant a la pista, a la banqueta i a la grada…força Blanes!!!
