Resum

La pista del Salt no és un escenari fàcil, i menys davant un rival amb tanta pólvora ofensiva. Tot i així, l’inici del partit va demostrar que l’equip anava mentalitzat per competir de tu a tu. Amb una defensa molt sòlida i les idees clares sota la pintura —aprofitant els espais tant en atac com en defensa—, vam aconseguir portar el ritme del matx. Cap al minut 8, però, el Salt va apujar una marxa en velocitat, agafant-nos un pèl distrets en la transició. Tot i aquest primer avís, vam saber aguantar el cop per tancar el primer quart amb un esperançador 19-20.

El segon període va seguir una tònica similar, tot i que la mala sort va començar a aparèixer en forma de pèrdues puntuals que el rival no va perdonar. Lluny d’arronsar-nos, vam treure el geni, forçant faltes clau sota la nostra cistella. A cinc minuts pel descans, un triple de caràcter ens tornava a posar per davant. La rèplica del Salt va ser contundent: dos triples consecutius a falta de tres minuts els tornaven el lideratge. Vam saber patir, rascant punts des de la línia de tirs lliures per marxar als vestidors vius i a tocar de l’objectiu (35-38).

El pas pels vestidors ens va anar pitjor que a ells. Vam sortir una mica adormits i el Salt, amb un encert exterior letal, ho va aprofitar ràpidament. Un seguit de males decisions nostres en la circulació i la selecció de tir van donar ales als locals, que van agafar l’embranzida necessària per obrir l’escletxa més gran fins al moment, tancant el tercer quart 57-53. Tot i el parcial, el partit continuava obert.

L’últim quart va ser una història totalment diferent. El joc es va endurir i la presència del seu jugador més alt a la pintura va començar a ser un problema; tot i no ser el perfil més àgil, la seva envergadura li va permetre dominar el rebot clarament. A falta de cinc minuts, la diferència va enfilar-se fins als 10 punts. L’equip es va començar a sentir pressionat, intentant centrar-se en el propi joc i aïllar-se dels elements externs incontrolables, però la frustració va anar guanyant terreny.

Els minuts finals van ser un càstig excessiu. La sort ens va girar l’esquena definitivament, fallant accions clares que haurien retallat la distància, mentre que al Salt li entrava absolutament tot el que llançava. El xiulet final va deixar un marcador de 88-67, un resultat que no reflecteix la igualtat real que es va veure durant gran part dels minuts, deixant una sensació inicial de frustració però amb la satisfacció d’haver competit.

Partits com aquests son els que ens han de servir per ser conscients de les nostres fortaleses i aprofitar les ocasions que se’ns presentin.
Amunt Panteres! Força Blanes! 💛🖤🏀🏀