Aquest matí, davant el Bescanó, la pilota semblava pesar-nos més del compte. A les nostres Minipanteres els ha costat trobar-se còmodes a la pista i un rival molt superior no ens ho ha posat gens fàcil. El 9-59 reflecteix un partit en què les coses continuen sense sortir.
Però avui ens agradaria quedar-nos amb una idea: no passa res per fallar un tir, perdre una pilota o equivocar-se en una jugada. El bàsquet també va d’atrevir-se, de demanar la pilota i de provar-ho una vegada i una altra, encara que no sempre surti bé.
Ara tenim tres setmanes sense competició. Una pausa que arriba en un bon moment i que hem d’aprofitar per reforçar allò que més ens costa, guanyar confiança i preparar-nos per tornar a la pista amb més recursos. No es tracta de canviar-ho tot de cop, sinó de començar a fer petits passos endavant.
I avui també volem destacar dues persones que s’ho mereixen. Un 10 per a l’àrbitra, per la manera de dirigir el partit, i un altre per a l’entrenador del Bescanó, per la seva esportivitat, sensibilitat i respecte cap a les nostres jugadores. Actituds com aquestes són les que fan gran el bàsquet de formació.
La pista també és vostra, Minipanteres. Que no us faci por conquerir-la! 🏀❤️
