L’últim partit de l’eliminatòria ha estat la mostra de la consolidació de totes les derrotes durant la lliga.
Dissabte tots els petits panteres van brillar, demostrant el que han après durant aquests mesos i que la intensitat, encara que pugui desequilibrar, no desmotiva. En defensa, l’equip ha après a posicionar-se bé, a tenir les cames actives i posar les mans en el moment oportú per tallar passades i recuperar pilotes. A sortir a l’ajuda, a recuperar l’home i a blocar l’accés a cistella. Malauradament, l’Adepaf tenia bon dia a la línia de tres i la barrera no va servir per evitar el patiment a la grada.
Però l’esperança, aquella disciplina que mai s’ha de perdre, va romandre fins al final. I cada atac del Blanes, que trobava forats amb imaginació, jugava a tallar i passar, es feia gran a sota cistella i s’atrevia, (s’atrevia molt!) en veure que els canells estaven fins, feia vibrar les cordes vocals de l’afició concentrada a la ciutat daliniana. Impressionant el partit i impressionant l’evolució de tots i cada un dels jugadors. Increïble la capacitat dels entrenadors de polir aquests petits diamants en brut, gràcies per la feinada! Quin privilegi ha estat veure i sentir tot aquest creixement com a equip. Enhorabona i felicitats, us mereixeu gaudir i celebrar l’èxit d’una temporada daurada! L’any que ve més, buscàrem un diccionari de sinònims per continuar narrant el vostre progrés!
Amunt Panteres!
