El Blanes cedeix davant el Fontajau Groc en un duel marcat per les imprecisions (42-50)
El Blanes no va poder fer valer el factor pista en un partit irregular contra el Fontajau Groc, que va acabar decantant-se del costat visitant amb un marcador final de 42 a 50. Tot i moments de bon joc i una primera meitat igualada, els locals no van saber gestionar les fases claus del matx ni aprofitar les oportunitats per capgirar el resultat.
L’inici del partit va ser una mostra del que acabaria sent la tònica general. Un primer quart ple d’imprecisions en atac i desajustos defensius, amb presses per finalitzar les jugades i poca contundència en el rebot. Malgrat tot, el Blanes va mantenir el tipus i va tancar el primer parcial amb un empat a 12, després d’uns minuts finals on l’equip es va tornar a centrar.
El segon quart va començar amb bones sensacions. El Blanes es va posar per davant al marcador, però una sèrie de males decisions van permetre al Fontajau recuperar terreny. Tot i això, els locals no van desconnectar i van saber mantenir l’equilibri fins al descans, amb un empat a 30 que deixava el partit obert.
A la represa, però, el Blanes va sortir amb la son a les orelles. Els problemes en el rebot defensiu es van agreujar i l’encert de cara a cistella va brillar per la seva absència. Les errades no forçades i els atacs mal executats van permetre als visitants obrir una escletxa de fins a vuit punts (34-40), que els locals ja no serien capaços de reduir.
El darrer quart era una oportunitat per redreçar la situació, però els nervis i la manca de reacció van pesar massa. El Blanes no va ser capaç de capgirar el marcador ni d’estar sòlid en defensa. Pilotes perdudes, errades en el rebot ofensiu i jugades mal defensades van facilitar la feina al Fontajau, que va aprofitar el desordre local per sentenciar el partit. El resultat final de 42 a 50 deixa un regust agredolç a l’equip de casa, que va tenir opcions però no va saber gestionar-les.
Un partit per reflexionar i seguir treballant, especialment en la concentració i el control dels moments clau. El potencial hi és, però cal convertir-lo en constància i efectivitat
