Dissabte a la tarda, Blanes va viure un d’aquells partits que queden gravats per sempre en la memòria d’un equip. La pluja que queia sobre la Ciutat Esportiva semblava voler afegir-se a la festa i celebrar, juntament amb les jugadores del Cadet A femení del C.B. Blanes, una victòria que val molt més que un marcador. L’últim partit de la lliga, disputat a casa davant del U.B. Llefià, va acabar amb un contundent 68-43 que confirmava una temporada espectacular: 14 partits jugats, 13 victòries i un títol de campiones de lliga més que merescut.

Des del salt inicial, les jugadores del Blanes van demostrar que volien acabar la temporada de la millor manera possible. El primer quart va ser una autèntica declaració d’intencions amb un clar 24-8, gràcies a una defensa intensa, transicions rapidíssimes i un gran encert ofensiu. El segon període va mantenir la mateixa línia (13-9), arribant al descans amb el partit controlat i transmetent confiança, treball i molta maduresa sobre la pista.

Després del descans, les nostres van tornar a sortir amb energia i fam de bàsquet. El tercer quart va ser probablement el reflex perfecte del que ha estat aquesta temporada: joc col·lectiu, solidaritat defensiva, bones decisions i una actitud competitiva exemplar. El parcial de 20-7 deixava clar que aquest equip no només guanya, sinó que juga i competeix com una autèntica família. L’últim quart (11-19) va servir perquè totes les jugadores poguessin gaudir dels últims minuts d’una temporada brillant. Més enllà del resultat, el que es respirava al pavelló era orgull. Orgull per veure com aquest grup ha crescut durant l’any, com ha après, com s’ha unit i com ha convertit el bon ambient i el companyerisme en una de les seves grans fortaleses.

I quan va sonar la botzina final, va arribar un dels moments més emotius de la tarda. Pares, mares, familiars i aficionats vam formar un passadís d’aplaudiments mentre sonava l’himne del club. Un reconeixement sincer i merescut per a unes jugadores que han defensat aquests colors amb esforç, compromís i un somriure constant. Aquest equip ha demostrat que les victòries són importants, però que el més valuós és el camí compartit: els entrenaments, les rialles, les abraçades després de cada partit i la unió que han construït dia rere dia.

Gràcies, noies, per aquesta temporada inoblidable.
Gràcies per fer-nos vibrar, emocionar i sentir orgullosos.
I sobretot, gràcies per recordar-nos que quan hi ha equip, il·lusió i cor… tot és possible.
Campiones de lliga. Merescudíssimament. 🖤💛🏀🏆

El Cadet A femení va viure una tarda de contrastos però també de caràcter, superant el Basket Almeda per 58-38 en un partit que va exigir paciència, orgull i una clara reacció d’equip. L’inici no feia presagiar el desenllaç final. Les locals van sortir a pista adormides, sense energia ni connexió, i això es traduïa en un joc espès i ple d’imprecisions. L’equip visitant, lluny d’arronsar-se, ho va aprofitar per plantar cara i mantenir el duel viu. El primer quart es tancava amb un ajustat 16-14, i al descans el marcador de 28-22 deixava clar que res seria fàcil. Però a vestidors alguna cosa va canviar.

Les paraules de l’entrenador van tocar la tecla adequada. A la represa, l’equip va sortir amb una altra mirada, una altra actitud. La intensitat defensiva va pujar, l’equip es va re-connectar i, sobretot, va començar a jugar amb identitat. El tercer quart va ser el punt d’inflexió: només 4 punts encaixats i una sensació clara que el partit començava a decantar-se. Amb la confiança recuperada, l’últim període va ser l’expressió d’un equip que ja havia despertat. El joc va fluir, l’encert va aparèixer i la diferència al marcador es va anar ampliant fins al 58-38 final.

Tot i la classificació, amb el Blanes a la part alta i l’Almeda a la baixa, el rival va demostrar orgull i competitivitat, obligant les locals a guanyar-se cada punt.
Una victòria que va més enllà del resultat: un recordatori que aquest equip té ànima, caràcter… i sap reaccionar. 🐾💛🖤

Si dissabte va tocar picar pedra, diumenge el Cadet A femení del C.B. Blanes va treure el pinzell. Les de Gràcia arribaven amb ganes de revenja —i amb la classificació ben clara: primeres contra segones—, però s’han trobat amb un equip superior en joc, ritme i, sobretot, en actitud.

Des del primer quart (19-14), les locals han marcat territori, ampliant avantatges amb un joc fluid i elegant. Sense necessitat de duresa excessiva, el Blanes ha donat una autèntica lliçó de bàsquet: intensitat sí, però sempre des del respecte i l’esportivitat.

Els parcials (15-9, 18-15 i 20-11) han anat consolidant una victòria clara i incontestable, que confirma el gran moment de l’equip.

Dissabte a la tarda, a la Ciutat Esportiva de Blanes, es va disputar el partit entre el Cadet A femení del C.B. Blanes i l’A.S.F.E., en una tarda molt passada per aigua. A fora plovia amb força… i a dins, de tant en tant, també hi havia alguna goteta que volia participar en el partit. Per això finalment es va jugar a la pista principal, la pista vermella. Les jugadores del Blanes van començar molt concentrades i amb un ritme alt. La defensa intensa i les bones sortides al contraatac van marcar el primer quart, que es va tancar amb un clar 21–9 per a les locals.
En el segon quart el partit es va igualar una mica més. L’A.S.F.E. va intentar ajustar la defensa i competir cada possessió, però el Blanes va saber mantenir el control del joc i marxar al descans amb un parcial de 14–11.

Després del descans, les blanenques van tornar a sortir amb energia. La defensa va provocar diverses recuperacions i l’equip va trobar bones opcions d’atac, ampliant l’avantatge amb un 17–8 al tercer quart. L’últim període va ser el més equilibrat del partit, amb els dos equips anotant amb més facilitat. Tot i això, el Blanes va saber gestionar bé el marcador i el quart va acabar 19–18, deixant el resultat final en 71–46.

Però més enllà del marcador, el partit també va tenir un toc d’humor. Les goteres del pavelló van obligar a fer petites pauses durant el joc, i entre jugada i jugada apareixien ràpidament rotllos de paper de cuina i tovalloles per eixugar el terra. Per moments semblava que, a més de jugadores de bàsquet, també teníem un equip expert en manteniment de pistes. Cada cop que queia una gota, ja hi havia algú corrent amb paper per deixar el parquet a punt perquè la pilota continués botant.

Malgrat la pluja, les interrupcions i les mirades cap al sostre per comprovar si queia alguna gota més, les noies van jugar amb intensitat, bon ambient i moltes ganes. Al final, entre somriures, aplaudiments i algun rotllo de paper ja mig acabat, el Blanes va celebrar una victòria merescuda.

Un partit que es recordarà pel bon joc… i perquè, per una tarda, el bàsquet es va jugar amb pilota, tovalloles i paper de cuina. 🐾💛🖤💧🧻

La Ciutat Esportiva es va vestir de Sant Valentí per rebre el partit entre les panteres del Cadet A femení i el C.B. Manyanet. Cors a les graderies, però… potser massa poc foc a la pista!
Les nostres noies es van endur la victòria per 47-41, però el marcador no explica tota la història. No va ser el dia més inspirat. Les nostres no semblaven elles mateixes: una mica desconnectades, a càmera lenta, com si el despertador no hagués sonat abans del partit. Faltava aquella espurna, aquella mirada «còmplice» que les fa jugar com un equip que es coneix amb els ulls tancats.

1r quart (9-13). Les visitants van sortir més endollades i ens van fer anar a remolc. En defensa vam estar poc intenses i en atac ens costava trobar ritme.
2n quart (13-6). Reacció! Una mica més de cor i orgull van permetre capgirar la dinàmica. Sense ser brillants, vam ajustar millor i vam començar a sumar.
3r quart (10-8). Treball i constància per mantenir l’avantatge. No era el nostre millor joc, però almenys vam competir.
Últim quart (15-14). Intercanvi de cops fins al final. Les nostres van saber aguantar el resultat, tot i que en defensa vam cometre errades que, en un altre dia, ens haurien costat molt cares.
I és que cal dir-ho: vam tenir la sort que el Manyanet no va estar encertat de cara a cistella. Si haguessin afinat una mica més la punteria… potser avui la crònica tindria un altre to.
Però també és cert que fins i tot en un dia gris, aquest equip va saber treure el partit endavant. I això també té mèrit. L’amor pel bàsquet no només es demostra quan tot flueix, sinó també quan toca patir.

Que aquest partit serveixi de lliçó. Per recordar que el talent necessita connexió, que el joc d’equip és com una història d’amor: si no hi ha complicitat, no funciona. No podem jugar adormides ni a mig gas. Aquest equip ha demostrat moltes vegades que quan defensa unida, quan corre junta i quan es mira i es troba, és imparable.

Noies, celebreu la victòria… però preneu nota. Que aquest 47-41 sigui un toc d’atenció amb forma de regal de Sant Valentí: estimar el bàsquet és donar-ho tot, juntes i connectades.
Endavant, equip! A continuar lluitant, però sempre amb el cor —i el cap— ben desperts 🐾💛🖤