Temporada: 2025-26

—
—

C.B. Hostalric — C.B. Blanes C

Amb molt d’ofici, el Blanes va saber gestionar un enfrontament exigent davant la intensitat dels locals i, amb nervis d’acer, va aguantar la pressió del rival i del públic.

Sense precipitar-se, van construir un bon joc, mostrant-se infal·libles en les accions de curta distància i minimitzant al màxim els errors. Els nois d’en Gigi van posar en pràctica totes les consignes i es consoliden com a segons a la classificació, amb moltes opcions d’ascendir de categoria.

Ara toca centrar-se en els tres últims partits i acabar de la millor manera una temporada molt bona.

—
—

C.B. Blanes C — CEEB Tordera

El Cadet C masculí es va enfrontar al C.E.E.B. Tordera en un matx on, malgrat el resultat final de 40 a 59, les sensacions a la pista van ser molt superiors al que reflectia l’electrònic.

Des del salt inicial, el combinat torderenc va portar la iniciativa en el marcador, obligant els nostres a remar a contracorrent durant els quaranta minuts. Tot i la pressió del rival, el Blanes no es va acovardir i va desplegar un joc treballat La millor versió dels blanencs va arribar en la sortida de pressió i la transició, on l’equip va ser capaç de córrer el contraatac amb criteri i velocitat, trencant la defensa visitant en diverses ocasions.

Tot i generar bones situacions de tir, la pilota no va voler entrar en les finalitzacions clau, fet que va impedir que l’equip retallés distàncies en els moments de màxima igualtat.
A l’altra banda de la pista, el desgast físic va passar factura. Ens va faltar un punt d’intensitat en el balanç defensiu i contundència sota els taulells. El Tordera va saber castigar la falta d’ajudes defensives anotant cistelles amb massa facilitat.

Aquesta setmana l’equip tornarà als entrenaments per polir aquests detalls defensius i seguir millorant en la punteria, amb la certesa que, jugant així, les victòries arribaran ben aviat.
Força Blanes!

—

CEIGRUP C.B. Blanes — C.E. Sant Nicolau

Hi ha partits que sumen punts… i n’hi ha que construeixen identitat. El viscut a Blanes va ser dels segons. El CEIGRUP C.B. Blanes va signar una victòria treballada i plena de caràcter davant el C.E. Sant Nicolau (55-42), però el marcador només explica una part de la història. El que no es veu en els números és la determinació, l’esforç col·lectiu i aquella energia especial que neix quan un equip creu de veritat en el que fa.

El partit no va començar fàcil. Les primeres possessions van estar marcades pels nervis i la igualtat, amb defenses intenses i poc encert. Però mica en mica, les de Blanes van anar trobant el seu ritme. Cada recuperació, cada rebot lluitat, cada cistella va anar teixint una confiança que es feia visible a la pista.

Després del descans, l’equip va fer un pas endavant. Amb més fluïdesa en atac i una defensa cada cop més sòlida, el Blanes va començar a obrir escletxa. No era només una qüestió de punts, sinó d’actitud: ajudes constants, comunicació, sacrifici. Totes sumant.

L’últim període va ser la confirmació. Amb el partit controlat, l’equip no va abaixar els braços. Va seguir competint amb la mateixa intensitat, demostrant maduresa i ganes de créixer. El rival ho va intentar, però el Blanes ja havia decidit que aquella victòria es quedava a casa.

Al final, +13 al marcador… i molt més al cor. Perquè dies com aquest reforcen el grup, donen sentit al treball diari i recorden que, més enllà del resultat, aquest equip té ànima.
I això, a la llarga, és el que marca la diferència.
Força CB Blanes Femení 💛🖤🏀

—
—
—

C.B. Blanes B — CESET

Derrota del Sènior B masculí en un partit de ratxes on el control del ritme i l’encert des del perímetre van acabar decantant la balança a favor del conjunt visitant.

El partit va començar amb un intercanvi de cistelles constant. Durant el primer quart, el Blanes va saber llegir bé els espais, corrent el contraatac amb decisió i trobant bones situacions de tir que ens mantenien de ple en la lluita. Aquesta tònica es va repetir en el darrer període, on els nostres van tornar a trobar la fluïdesa necessària per competir de tu a tu.

El CESET va castigar severament la defensa blanenca amb una gran efectivitat des de la llarga distància, anotant fins a 9 triples que van fer molt mal en els moments en què el Blanes intentava retallar distàncies. Per contra, els nostres no van tenir la fortuna de cara des de l’exterior; tot i buscar bones posicions i insistir-hi, la pilota no va voler entrar, obligant l’equip a buscar solucions més interiors.

Més enllà del joc, el partit va deixar clar que a la categoria no n’hi ha prou amb fer bons minuts. El bàsquet són quatre períodes i mantenir la concentració i el rigor en el pla de joc col·lectiu durant els 40 minuts és vital. En fases del matx, la precipitació i el desig de resoldre situacions de forma aïllada van frenar la dinàmica de grup que tant ens afavoreix quan som cinc a pista.

Seguim sumant, Sènior!

—

C.B. Blanes A — C.E. Vilafant

Partit en horari que a priori ens hauria d’afavorir ja que al mati sempre ens costa un mica despertar-nos però molt lluny del que podíem pensar, vam sortir a pista adormits, i això ens va penalitzar de seguida: dues pèrdues consecutives regalaven al rival dues cistelles fàcils que ens feien anar a remolc des del primer moment. El ritme era altíssim, gairebé descontrolat per part dels dos equips, un joc boig on semblava que ningú imposava ordre. Però mica en mica vam començar a trobar el nostre lloc. A mesura que entràvem en partit, començàvem a manar en les jugades, amb circulacions ràpides i bones passades que ens feien sentir còmodes. En defensa, pujàvem línies i ofegàvem el rival, que entrava en una espiral d’errades que sabíem aprofitar.

El segon període va seguir el mateix guió: domini local tant en ritme com en intensitat. A l’atac, la velocitat i la decisió feien molt de mal a un rival que no podia seguir-nos i només trobava opcions a partir de les nostres errades. Tot i així, a cinc minuts del descans ja entràvem en bonus, un detall a tenir en compte. Malgrat això, no baixàvem el ritme: seguíem imposant el nostre joc, mentre el rival es mostrava superat, sense trobar respostes ni maneres de capgirar la situació. El marcador al descans ho deia tot: 53-23.

Després del pas pels vestidors, el Vilafant va intentar canviar la dinàmica amb més duresa defensiva, ofegant el nostre joc a base de faltes, tant de les que es xiulen com de les que no. Això, lluny de descentrar-nos, ens va fer entrar en una fase més relaxada, fins i tot amb certa confiança excessiva. Provàvem accions poc habituals i tirs complicats que, sorprenentment, acabaven entrant. Tot i així, els tirs lliures continuaven sent l’assignatura pendent.

En l’últim quart, el missatge era clar: mantenir el focus. Calia seguir fent el nostre joc i no perdre de vista l’objectiu, tant de la victòria com de l’average. L’equip ho va entendre perfectament i va seguir treballant amb serietat. El rival, cada cop més frustrat, mostrava signes evidents de desesperació, incapaç de frenar el nostre ritme. Nosaltres, en canvi, seguíem concentrats, ampliant diferències fins al definitiu 95-44.

Una victòria contundent construïda de menys a més, amb caràcter, ritme i un joc col·lectiu que és la nostra ensenya i que ens ha de servir per afrontar el proper partit que serà molt exigent i que hem de guanyar si volem liderar la classificació.

—