Temporada: 2025-26

U.E. Mataró — Muralla Òptica C.B. Blanes

Aquest era dels partits on l’important era guanyar. Victòria treballada en un partit espès. El nostre equip va aconseguir una victòria important en un partit marcat per la falta de ritme i encert. Tot i no mostrar el nostre millor nivell de joc, vam saber competir fins al final i endur-nos un triomf que aporta la tranquil·litat necessària per afrontar els propers compromisos.
L’inici del partit donava moltes esperances de que podríem resoldre bé el matx. El primer quart va ser molt encertat, tant en atac com en defensa. Però de nou vam ser irregulars. El segon quart va ser molt fluix i tant sols vàrem aconseguir fer 7 punts.

A la segona part, tot i alguna millora puntual, el guió no va canviar massa. No vam estar còmodes a pista i el partit es va decidir en petits detalls: una defensa més sòlida en moments clau i algunes accions individuals que van marcar la diferència. Malgrat no haver brillat, l’equip va demostrar caràcter i capacitat de lluita, sabent gestionar un final ajustat. Aquesta victòria, més enllà del joc, és molt valuosa perquè ens dona confiança i estabilitat per continuar treballant i millorant.

Ara toca seguir entrenant amb exigència per recuperar sensacions i tornar a mostrar el nivell que sabem que tenim.
Seguim

C.B. Quart — C.B. Blanes A

Com el conte més curt del món, aquest partit també te una història molt curta. El C.B. Quart ha sortit molt endollat, i cap al segon quart, ha començat a tenir la sort de cara, pilota que llençava, pilota que anava a dins. De mica en mica han anat augmentant la seva distància en el marcador, que han sabut gestionar correctament. Han merescut guanyar.

Les nostres no han merescut guanyar, passes perduts, precipitació i poc encert, però tampoc han merescut perdre. No ens ha faltat voluntat, no ens han faltat ganes ni esforç. Ens ha faltat encistellar al final de bones accions, més control, i una millor gestió emocional a la banqueta, sí, tal com sona. Però siguem positius. Perdre un partit pot ser més valuós que guanyar-lo, ja que obliga a la reflexió, pot fomentar la resiliència i exposar els errors.

No ens rendim davant de les derrotes, com no ho va fer mai Maximus Decimus Meridius, com no faria mai Sam Sagaz Gamgee, ni en Rocky Balboa, ni en Goku coi.
Aquest equip ha de treballar en la seva autoestima, la seva moral, en la seva alegria. S’han de creure que poden fer-ho, i per això els hi cal més recolzament positiu.
Fent aquesta crònica no puc deixar de pensar en un dels diàlegs de Campeones:
-Por qué estáis contentos? Somos solo los subcampeones.
-¡Subcampeones es mejor que campeones entrenador!
-¿Ah sí? ¿Y eso?
-Hombre, ¿Qué es mejor, un marino o un submarino?

Bisbal Bàsquet — C.B. Blanes A

Partit corresponent a l’ajornat de la jornada 3, en un cap de setmana exigent amb doble compromís. Un escenari que ha posat a prova la nostra capacitat de gestió física i mental des del primer minut. El primer quart ha començat tal com preveiem: el Bisbal molt intens, pressionant fort i reduint espais. Ens han obligat a jugar amb precipitació, prenent decisions massa ràpides que han derivat en errors, especialment en la circulació de pilota. Tampoc hem trobat encert en el tir, i aquesta combinació ha permès als locals agafar una petita renda. 12-8 al final del període.
Al segon quart, la dinàmica no ha canviat d’entrada. Hem seguit encallats en atac, sense trobar tirs còmodes ni línies de passada clares davant una defensa molt tancada del Bisbal. Tot i això, en tres accions consecutives de bona lectura defensiva, hem aconseguit robar pilotes i córrer al contraatac, firmant un parcial de 0-12 que ens ha tornat a posar dins del partit, empatant a cinc minuts del descans. Quan semblava que podíem girar el marcador, dues accions finals dels locals, amb dos triples en els últims 20 segons, han tornat a decantar la balança abans de marxar a vestidors. 24-23.

A la represa, el tercer quart ha estat marcat per un joc cada cop més travat. Contactes constants sota cistella i faltes no assenyalades han contribuït a un escenari poc fluid. En aquest context, ens ha costat trobar el nostre ritme. Només en accions puntuals, especialment amb recuperacions de pilota que han acabat en cistelles fàcils, hem pogut sumar amb certa claredat.
L’últim quart ha seguit la mateixa línia: poc encert, males decisions en el tir i dificultats per generar joc net davant un rival que ha continuat apostant per un estil dur i dens. Quan el partit entra en aquest terreny, es torna espès i allunyat del nostre model de joc. Tot i això, l’equip no ha deixat de competir, conscient que aquest no és el camí que volem seguir. Cal continuar treballant per construir el nostre bàsquet, més dinàmic i col·lectiu. El marcador final ha estat de 37-46.

Un partit complicat, marcat pel context i per la capacitat del rival d’imposar el seu ritme. Tot i les poques ganes del rival per jugar a bàsquet, hem aconseguit una valuosa victòria que ens posiciona, de moment, al capdavant de la classificació.

C.B. Blanes A — Lluïsos de Gràcia

Si dissabte va tocar picar pedra, diumenge el Cadet A femení del C.B. Blanes va treure el pinzell. Les de Gràcia arribaven amb ganes de revenja —i amb la classificació ben clara: primeres contra segones—, però s’han trobat amb un equip superior en joc, ritme i, sobretot, en actitud.

Des del primer quart (19-14), les locals han marcat territori, ampliant avantatges amb un joc fluid i elegant. Sense necessitat de duresa excessiva, el Blanes ha donat una autèntica lliçó de bàsquet: intensitat sí, però sempre des del respecte i l’esportivitat.

Els parcials (15-9, 18-15 i 20-11) han anat consolidant una victòria clara i incontestable, que confirma el gran moment de l’equip.