Temporada: 2025-26

—
—
—
—

C.B. Blanes C — C.B. Sant Narcís

Victòria del Cadet C masculí del C.B. Blanes amb un clar 79-52. Des del salt inicial, els blanencs van marcar el ritme del matx, exhibint un joc interior dominant que va castigar constantment la pintura gironina. La fluïdesa en la circulació de pilota va permetre generar avantatges clars, alternant penetracions punyents amb una selecció de tir exterior molt encertada.

En l’apartat defensiu, el Blanes va ser un mur; una pressió asfixiant a mitja pista va col·lapsar la sortida de pilota del Sant Narcís, provocant pèrdues i transicions ràpides que van eixamplar la diferència a l’electrònic. Amb aquesta intensitat en les línies, l’equip va aconseguir anul·lar els sistemes visitants, impedint que els gironins trobessin continuïtat en el seu joc posicional.

Gran triomf, Cadet C! Seguim treballant amb aquesta ambició. Som-hi, Blanes!

—

Muralla Òptica C.B. Blanes — C.B. Vilanova del Vallès

Aquest dissabte, el Primer equip masculí jugava a casa contra el C.B. Vilanova del Vallès, un contrincant, a priori assequible, de la taula baixa i amb només 5 victòries. Però ens va repassar.
Reprenem la competició després de dues setmanes sense competir i ho fem mostrant la nostra pitjor versió. Aquella on no fem el nostre bon joc col·lectiu, ràpid i intens que tan bé ens havia anat en els darrers partits.

Sortim desorientats, apàtics i gens activats, amb poca actitud i això l’equip contrari ho detecta i se’n aprofita. La defensa que és el nostre recurs més potent, fa aigües per tot arreu i és superada amb totes les facetes ofensives del contrari. Superats en tot moment amb l’un contra un, es va afegir el bon percentatge del seu tir de tres (45%). La inactivitat no ens prova.

Això també ens va passar tornant de les vacances de Nadal, perdent els dos partits següents contra rivals de la part baixa. I ara ens torna a passar. Pel que fa a l’aspecte ofensiu, no vam superar els 20 punts en cap dels quarts, mentre l’equip rival els va superar en tots ells. Que ens fessin 90 punts, és la mostra de la nostra manca de concentració a la pista. Segur que farem una bona lectura d’aquest partit i traurem una bona lliçó. La competició està ara en una fase on els equips ho donen tot i no perdonen res i hem d’encarar el que queda de temporada units, amb actitud positiva i amb el caràcter competitiu que ens ha caracteritzat en molts moments. La part positiva és que el partit d’anada el guanyem 60-87 i tenim l’average a favor.

Som-hi nois !! Passem pàgina i treballem per recuperar el nostre nivell.
Força Blanes !!!

 

—
—
—
—

C.E. Vilafant — C.B. Blanes A

Primer partit de la segona fase, lluny de casa i amb un objectiu clar: mantenir la imbatibilitat.

Hem visitat la pista del C.E. Vilafant sabent que ens esperarien amb ganes de trencar la nostra ratxa. L’inici ha estat molt igualat, dens, d’aquells en què cada possessió costa una vida. No hem aconseguit agafar distància i el partit ha estat dur des del primer minut: es jugava amb les mans no només per botar la pilota. Ens ha faltat fluïdesa, passis dolents i desencert de cara a cistella. Tot i això, hem aconseguit tancar el primer quart amb un lleuger avantatge.

Al segon temps la dinàmica no ha canviat. Partit travat, sense espais i ambdues defenses imposant el seu ritme. Ens faltava velocitat i decisió en les accions ofensives. A més, ens hem carregat de faltes massa aviat i hem entrat en bonus molt d’hora, regalant tirs lliures i facilitant que el rival es mantingués viu. El Vilafant trobava sovint un jugador “satèl·lit” a la zona d’atac que ens castigava una vegada rere l’altra. Tot i no estar còmodes, hem marxat al descans amb un 22-30 que mantenia el control, però no la tranquil·litat.

Després del descans tampoc hem sortit millor. Les males decisions en les passades i el desencert persistien. Ens costava trobar els espais i jugar amb criteri. Tres accions culminades amb triples ens han donat una mica d’aire i hem ampliat la diferència, però el joc seguia lluny del nostre millor nivell. Sabíem que necessitàvem més netedat en la circulació i més paciència per trobar bones opcions.

A l’últim quart, finalment les coses han començat a rutllar. Amb més ritme i millor lectura, hem encadenat jugades ràpides que ens han permès obrir l’escletxa definitiva. El desgast del rival, fruit del plantejament intens i sense concessions de la primera meitat, s’ha fet evident i l’hem aprofitat. Hem pogut córrer, trobat espais i hem acabat el partit com ens agrada: jugant relaxats, amb confiança i amb la sensació de la feina feta.

Avui ens ha faltat l’alegria d’altres dies. Ens ha costat molt entrar en joc i imposar el nostre ritme. El Vilafant ens ho ha posat molt difícil amb un partit tancat, sense espais, que ens ha obligat a picar pedra. Però aquest mateix esforç els ha passat factura a la segona meitat.

Ens ha de servir per aprendre a capgirar el ritme quan un rival ens ofega i ens treu de la nostra zona de confort. Partits així també construeixen equips. I n’aprendrem, segur.

—