És tradició celebrar les dates assenyalades amb un patís però aquesta vegada, i com ens té acostumats aquest equip, els panteres han preferit anar per lliure, trencar la tradició i acomiadar la temporada amb una bona empanada.

S’ha de remarcar que, a diferència del que passa en les festes d’adolescents, en aquest comiat no es va acabar la teca, l’empanada va durar des del principi fins al final del partit. Si bé a l’inici va semblar que els nostres sortien afamats i amb ganes de tancar una gran temporada com tocava, de seguida va arribar l’apatia i en cap moment el júnior va mossegar amb prou forces.
Així les coses, l’equip visitant ja manava al descans (25-32) però va ser al tercer període quan els de Sant Joan Despí van canviar de marxa i els blanencs no van trobar la manera de reaccionar (34-50). Els selvatans ho van intentar, tímidament, a l’últim període però només va servir per maquillar el marcador (52-61).

Esperem poder tenir una altra oportunitat per acomiadar-nos, ja sigui amb un amistós o amb una festa de veritat, i poder dir adéu d’una manera més lluïda als que continuaran els seu viatge per altres camins.

Avui, amb una lleugera indigestió…força Blanes!

Últim partit de lliga Ciutat Esportiva contra el MIR.
El primer quart va ser un estira-i-arronsa. Defenses atacs intentant buscar el seu moment.
Al segon quart, però, el MIR va saber llegir millor el partit. Van apretar fort en defensa i nosaltres vam quedar una mica ofegats. Ens va costar trobar bons tirs, la pilota no rodava com ens agradaria i ens vam quedar una mica encallats en atac. Això sí, defensivament vam aguantar bé el tipus. Tot i així, marxàvem al descans amb deu punts de desavantatge…

A la segona meitat , el Blanes va sortir trobant per fi els espais que s’havien amagat durant els primers vint minuts. Vam començar a apropar-nos i fins i tot ens vam posar per davant!
I així vam arribar a un final en el que podia passar de tot, empats, nervis a flor de pell, qualsevol detall podia decidir. Malauradament, la moneda va sortir creu. Per un sol punt, el MiR s’endú la victòria.

Avui, amb ganes de treure’ns el mal gust de boca amb els dos partits que ens queden per saber la classificació definitiva…
FORÇA BLANES!!

Aquesta vegada no ha pogut ser. Un Blanes plegat de baixes, 4 dels nostres jugadors no han pogut entrar en la convocatòria, no ha comptat amb suficients arguments per fer front als del Maresme. Tot i així, l’equip ha plantat cara, en part gràcies al sobreesforç realitzat pels júniors i en part gràcies als reforços del cadet que han sigut de gran ajuda per oxigenar l’equip.
El Masnou ha començat el partit amb molta intensitat i, des de l’inici, als nostres els ha costat molt poder seguir el seu ritme. Això, sumat a que no hem tingut el nostre millor dia en el tir exterior ha fet que ràpidament l’equip visitant hagi obert forat al marcador i s’hagi arribat al descans amb un 28-41, que encara podria haver estat més ampli si els visitants haguessin estat més encertats en els tirs lliures.

Potser el millor moment dels nostres ha estat a la represa, quan gràcies a un parcial de 7 a 0 hem aconseguit situar-nos a només 7 punts i posar-li la por al cos al nostre rival, però només ha estat un miratge. De seguida, el Masnou ha despertat i ha tornat a imposar el seu ritme sense donar-nos més opcions.

Al final el 48-63 del marcador fa justícia al que s’ha viscut a la pista, molt lluny de l’èpica de la setmana passada però amb l’entrega i el treball característics d’aquest equip.
Avui, sabent que això només ha estat un sotrac…força Blanes!

Èpica victòria del júnior A
Els locals, tot i disposar de només vuit jugadors i acabar amb cinc -dos eliminats per faltes i un per lesió-, ho han donat tot per aconseguir una molt meritòria victòria en un nou final d’infart.

La igualtat ha regnat durant tot el partit i cap dels dos equips ha aconseguit obrir forat al marcador. Serveixin com exemple el 33-32 al descans o el 45-49 al final del tercer quart). Amb aquest escenari, tots teníem clar que el que gestionés millor els minuts final s’enduria la batalla i el fet que els de Mataró es poguessin permetre canvis constants els donava un avantatge que podria haver estat definitiva. Però com els troians a les Termòpiles, els panteres eren menys però han demostrat tenir molt d’ofici i no els ha tremolat el canell en els moments decisius. L’exemple més evident ha estat el llançament de tres a l’última possessió que els ha permès igualar el partit i forçar la pròrroga. Un tir que, lluny de la sort, demostra el treball, el compromís i la valentia dels nostres jugadors.

A la pròrroga, la primera d’aquesta temporada, hem arribat tocats, amb pocs jugadors i amb un rival crescut. Semblaria que res es podria fer contra aquesta combinació, especialment si a falta d’un minut els nostres perdien per quatre. Però avui, els blanencs, s’han crescut en els moments claus i com l’exercit de Leònides ha sabut rematar al seu rival amb dues cistelles finals d’altíssim nivell.

Avui, quin és el vostre crit blanencs?…foooorça Blanes!!!!

Surrealista derrota del Júnior A davant del Sant Andreu de Natzaret!
És possible perdre un partit de bàsquet sense estar per darrere en el marcador en cap moment dels 40 minuts reglamentaris? Doncs sí, com ha quedat demostrar al partit disputat a la ciutat esportiva, es pot, i, a més a més, sense necessitat de pròrroga.

El nostres, van saltar a la pista sent coneixedors de que el repte no seria fàcil i, gràcies a un gran inici en el que van estar molt concentrats, van aconseguir sorprendre als de Badalona i marcar el ritme del partit des dels primers compassos. L’equip visitant, un conjunt molt lluitador, no va deixar de treballar, de vegades des d’una aparent desesperació, i va aconseguir mantenir-se dintre del matx fins al final del mateix.

Però el que fa especial aquest partit és el desenllaç: A falta d’un minut el Blanes disposava d’un avantatge de 4 punts que es va veure reduït a 1 gràcies a un triple que obria la porta a un minut final d’infart. Dues pèrdues, una a cada banda, permeten tenir la possessió als panteres a falta de 4 segons. Aconsegueixen mantenir la pilota durant 3 segons però a falta d’un reben una falta i van a la línia de tirs. Amb la transformació d’un dels dos tirs el partit ja semblava definitivament sentenciat amb un avantatge de dos punts però, a les hores, va passar allò que sembla que només pot passar als highlights dels partits de la NBA: treu el Sant Andreu, aconsegueixen rebre i llençar des del mig camp tot i la bona defensa del nostres. Vola la pilota i amb aquesta a l’aire se sent el xiulet que marca la finalització del temps reglamentari però sí, la pilota toca al taulell i els 3 punts pugen al marcador donant la victòria per la mínima (68-69) en un partit que ens deixa moltes lliçons.

Avui, amb la fortuna d’esquenes…força Blanes!