Competició: Júnior A femení 2025-26

C.B. Blanes A — C.B. La Vall d’en Bas

Diumenge, encara amb un somriure Profident, ens mesurem un cop més amb les de la Vall d’en Bas. Nosaltres res a guanyar o perdre, elles si. Tots els enfrontaments directes els havien perdut davant de les Panteres, i la revenja aquesta vegada venia des de la Garrotxa. Juguem bé, però el superxampi-turbo ja el vàrem gastar el dissabte, i elles amb més encert en el llançament, i amb algunes decisions arbitrals qüestionables, s’enduen la victòria en els darrers segons. Res a retreure, al contrari, HAKUNA MATATA.
Acabem la lliga amb un 3r supermeritori lloc, “porque yo lo valgo”, i una temporada molt satisfactòria.
També es tanca un cicle, i el grup es desfà inevitablement. Algunes de les noies possiblement es retrobin en altres equips, però aquest grup que porta tant d’anys, rient, patint, gaudint i plorant juntes, es dissol. Però si són lo suficientment valentes per dir “adéu”, la vida de ben segur les recompensarà amb un nou “hola” , les Junior A fan camí cap a la “uni” la gran majoria, i algunes segur que seguiran per la ciutat esportiva orgulloses de vestir el negre i el groc.

—

C.B. Blanes A — C.E. Palamós

“Impossible is nothing”, les blanenques les esperaven a casa amb ganes de revenja, que serà perversa, però és perfectament natural.
“Just Do it “. Amb bon joc, i caràcter, van mantenir tot el partit per davant en el marcador, no sense patiment, però les palamosines van marxar de Blanes amb la primera derrota de la temporada, “Benvingudes a la república independent de casa nostra”, una taqueta al seu expedient immaculat que algunes jugadores (i equip tècnic) no gestionaren gens bé.

—
—

FEC Vall del Ter — C.B. Blanes A

Potser és exagerar, cert que no ha estat la seva millor actuació, però guanyar a Camprodon és complicat! Fàcil és bullir macarrons. No soc supersticiós, però soc una mica “sticiós” , les cistelles reboten fora tots els llançaments de les panteres, els rebots s’escapen dels dits en el darrer moment, els nostres passes van inexplicablement a mans de les jugadores contràries, i no podem dir que fos per confusió, amb el vermell “red hot chilli peppers” que vesteixen les camprodonines. Alguna cosa no rutllava del tot, i no em refereixo a l’arbitratge, això ha estat una mica com un capítol de Black Mirror. Era més aviat, com fer-nos jugar un diumenge al matí a 120 km de casa, com dir jo soc aquí, però el nostre joc encara va per Banyoles. T’esforces contra un rival molt físic, però el joc no acaba de fluir, però tires de coratge, alguna “bombeta”, trèiem petroli sota cistella i segueixes al davant en el marcador.

I quan sembla que trobem el camí, arriba la defensa en zona, l’anti-bàsquet. S’acosten perillosament en el marxador, tanmateix quan no et deixen entrar a la pintura, et treus un parell de triples de la màniga i tornem a manar. Tot i que només per uns minuts. Pim pam, a 1 minut del final anem de nou només 1 punt per sobre. Llavors, sí. En 60 segons pots enviar un whats, fer-te un cafè, o segons en Nicolas Cage robar un cotxe. El Blanes en 60 segons et casca 7 punts i et diu adéu pel retrovisor. Guanyem de 8, però hem de seguir treballant fort i dur per tancar aquesta fantàstica temporada. “No se coge una trucha con pantalones secos” com deia en Cervantes.

—

C.B. Blanes A — C.E. Maristes Girona

El bàsquet és així. Les Juniors A femení poc que pensaven enfrontar-se al C.E. Maristes Girona sense palmar.
“I’m gonna have myself a real good time I feel alive”

Però avui i els hi ha sortit un partit rodonet com un panet, davant d’un gran equip, que en el darrers enfrontaments varen jugar millor i més ràpid que les panteres.
“And the world, I’ll turn it inside out, yeah I’m floating around in ecstasy, so”

Des del primer minut les blanenques han obert l’aixeta a full, amb una seguretat que feia temps que no lluïen. Les gironines, convençudes que allò era un miratge, no pot ser no pot ser, continuaven treballant de valent per invertir el marcador, però avui no eren capaces de penetrar en la zona com altres vegades, no llençaven amb comoditat, i per tant ho feien amb menys encert.
“Don’t stop me ‘cause I’m having a good time, having a good time”

I és que avui els Deus del Bàsquet estaven del nostre costat, i totes les nostres ho sabien. Per Tutatis! La poció d’en Panoràmix els hi donava més encert en els llançaments, més velocitat en el joc, en les portes enrere, i més força a la defensa i en els rebots.
“I’m a shooting star leaping through the sky Like a tiger, defying the laws of gravity”

Però al darrer quart, ha arribat el dubte, la por, el Je Ne Sais Quoi. Sota una pressió asfixiant, les gironines han recuperat i tallat l’avenç de les panteres, que no s’acabaven de creure que aquest partit el podien guanyar.
“Don’t stop me now Don’t stop me Cause I′m having a good time, having a good time”

Amb bon timó, amb el cor calent i la mà freda han redreçat el que havia d’acabar com havia d’acabar. Amb una victòria treballada i merescuda
Ens queden 4 partits per disputar, 4 oportunitats per seguir fent bon bàsquet, com diria en Freddie.
“The show must go on”

—
—

C.B. Quart — C.B. Blanes A

Com el conte més curt del món, aquest partit també te una història molt curta. El C.B. Quart ha sortit molt endollat, i cap al segon quart, ha començat a tenir la sort de cara, pilota que llençava, pilota que anava a dins. De mica en mica han anat augmentant la seva distància en el marcador, que han sabut gestionar correctament. Han merescut guanyar.

Les nostres no han merescut guanyar, passes perduts, precipitació i poc encert, però tampoc han merescut perdre. No ens ha faltat voluntat, no ens han faltat ganes ni esforç. Ens ha faltat encistellar al final de bones accions, més control, i una millor gestió emocional a la banqueta, sí, tal com sona. Però siguem positius. Perdre un partit pot ser més valuós que guanyar-lo, ja que obliga a la reflexió, pot fomentar la resiliència i exposar els errors.

No ens rendim davant de les derrotes, com no ho va fer mai Maximus Decimus Meridius, com no faria mai Sam Sagaz Gamgee, ni en Rocky Balboa, ni en Goku coi.
Aquest equip ha de treballar en la seva autoestima, la seva moral, en la seva alegria. S’han de creure que poden fer-ho, i per això els hi cal més recolzament positiu.
Fent aquesta crònica no puc deixar de pensar en un dels diàlegs de Campeones:
-Por qué estáis contentos? Somos solo los subcampeones.
-¡Subcampeones es mejor que campeones entrenador!
-¿Ah sí? ¿Y eso?
-Hombre, ¿Qué es mejor, un marino o un submarino?

—

C.B. Blanes A — GEIEG

Antecedents de fet:
Les Panteres han estat acusades de ser unes “màquines”. 15 de 17 partits guanyats aquesta temporada ho demostren.
La defensa no troba arguments per negar aquests fets, tot i tenir algun jurista de renom entre els familiars.

Fallo:
El magistrat ha de condemnar i condemna a l’equip de les Juniors A Femení, a 4 setmanetes sense partits, a veure si els hi trenquem la ratxa guanyadora.
Avui, diumenge 15 de març, un cop complerta la sentència, tot i notar-se la falta de ritme de partit, el nostre “dream team” ha resolt guanyant de nou, el seu litigi front el GEIEG Vedruna, tot i el risc de ser acusades de reincidents.
El Blanes ha mantingut el mateix “modus operandi” que en els darrers partits: et deixo que t’avancis, t’atrapo, juguem al gat i la rata durant tot el partit, un quart per tu, un per mi, i et robo l’esperança de guanyar en el darrer moment.
Com a Circumstàncies Atenuants, podem al·legar la defensa ferma i intensa, el bon encert en el rebot i el bon comportament a la pintura de les blanenques, davant d’un GEIEG molt físic, sempre al límit de la infracció.
Resultat, victòria decidida en els darrers minuts del CB Blanes, i tornada a les pistes per la porta gran. Contra aquesta victòria no hi cap recurs d’apel·lació.

Nota: Mai entendré si insistir demostra o molesta. Per si de cas, les Juniors continuaran insistint a guanyar, per demostrar que són molt top.

—

C.B. Blanes A — FEC Vall del Ter

Partidàs hardcore de dissabte matí, patiment en mode supervivència, però GG easy al final. El Match aquesta setmana és amb un equip molt correcte el FEC Vall del Ter, fair play total.
Primer quart i les panteres surten amb el Saturday buff activat, són més de diumenge i van massa de chill. Sumem punts però sense snowball còmode, primer quart hem concedit massa espai al rival, scoreboard 16-13 😬.

Al segon quart tremenda funada. Les panteres han començat ampliant a 5 la diferència, però no els ha rentat, han passat del tiron a 150 de ping, literal bro. Això ho han aprofitat les de la Vall de Ter, amb portes enrere, algun triplet, estaven en prime, per agafar una distància de fins a 10 punts. A les del Blanes no els hi entraven ni per FOMO, com si fossin NPC en plan noob. Però amb el crono a 1 segon de la mitja, una jugada de niño rata de 4 punts, ens deixa a 6 de les nortenyes. L’entrenador de la Vall titeao, obvio, en 1 segon li han fos el hype que portava.
3r quart anem six seven six seven, això és un beef en tota regla, i al final del quart només estem a 4. Els pares estem en Alert mode activat: nervis incoming, més que en un off stream de Letícia Sabater.

Comencem el 4t i les de la Vall del Ter tot el partit en modo tryhard, ja no tenen fuel, i en canvi al Blanes tenim tatxan! la cabra jugant ranked, en mode MVP activat que ens fa 17 punts en un frame, i juntament amb les seves panes, fan que l’equipasso marqui un parcial de 24-3. Final de locos. Si no heu entès la crònica, llegiu-la amb els vostres fills, que ben segur que us faran un ressum per boomers…. O potser us diuen “Je m’appelle barbara”.

—

C.B. La Vall d’en Bas — C.B. Blanes A

Les panteres avui s’han convertit en el mateix exèrcit escocès de William Wallace a Stirling. Blanes i la Vall d’en Bas, prou que es coneixen, no és la seva primera campanya.

Primer quart, Wallace (Blanes) ha plantejat la seva estratègia de manera astuta. Coneix bé al seu contrari, les de la Vall juguen a casa i això les fa més perilloses, però també més confiades. 5 minuts mesurant-se les forces, batussa sense punts, i obrim nosaltres la capsa de les galetes. Guanyem el parcial amb un ajustat 5-8. Segon quart, les del Blanes suporten les envestides de la cavalleria pesada, una vegada i una altra, superant per moments les nostres defenses. Però encaixen en la mateixa mesura l’atac persistent de les blanenques. Tornem a endur-nos el parcial per la mínima 12-14.

Tornem del descans i l’ambient està més tens que en Doramon a un control de duanes. L’aire es pot tallar amb un “dirk”. El joc s’embruta, empentes, grada calentona, però les del Blanes mantenen la calma, pasito a pasito que diu en Fonsi. Parcial 16-18. El darrer quart, la lliça és en el seu punt àlgid. Punt amunt, punt avall, res decidit, el Blanes ha de tancar el partit, anar a la Vall d’en Bas, a part del deliciós trajecte verd, l’hem de recompensar amb una victòria memorable. I al igual de gloriós que quan en Hamish llença el claymore d’en Wallace per sobre de tothom al final de la peli, un llançament de les panteres, més enllà dels 6,25m, a 37 segons del final, travessa l’aire del pavelló (climatitzat, per cert) i tothom aixeca el coll per calcular la trajectòria del que pot ser el punt i final, … i fa xofff, provocant l’eufòria de la grada (la del Blanes és clar).

Tornem cap a casa amb un somriure tonto, perquè guanyar és genial, però guanyem o perdem, és la competència la que ens dona plaer.

—