Competició: Júnior A femení 2025-26

C.E. Maristes Girona — C.B. Blanes A

Surrealista? Potser, però el millor resum de la jornada. Però no tornem a casa amb la sensació dels vençuts.

Igual que els espartans a les Termopiles no ho van entendre que havien “perdut” (obviant el detall de què van acabar tots morts), o els texans al «Álamo» (també van morir, pura coincidència), o fins i tot en Katsumoto i el capità Algren a la batalla de Shiroyama a “El darrer samurai”, les Juniors del Blanes tampoc.

Avui al pavelló dels Maristes, on les darreres visites feien preveure una derrota inevitable, les panteres han plantat cara. Perquè és en aquestes ocasions on la lluita es converteix en una demostració d’honor. La Unió Girona Maristes tenen un equip molt sòlid, ràpid i intens. Això és irrefutable. Avui han estat millors que el Blanes, i la seva victòria és merescuda, també són fets irrefutables. Però!!!!

Ens acostem, aquest equip ens ha guanyat de manera contundent altres vegades, però avui no. El Blanes ha fet per moments tremolar les de la Unió Girona Maristes, fins a situar-se un punt per sobre a la mitja part. Hem tingut menys encert, hem perdut algunes pilotes que les gironines no perdonen mai, i s’han escapat al 3r quart de manera irremeiable, però han pres consciència que el Blanes, els trepitja els talons, els hi tira l’alè al clatell en aquesta lliga.

A la tornada, viurem ben segur un partit més intens que una peli de John Wick.
La frase del dia, sense dubtes, de la nostra coach : “A qui defenses?…. Doncs defèn-se-la”
Ras i curt per guanyar.

—

C.B. Blanes A — C.B. Quart

Durant tot el partit cau aigua del sostre. Però tranquils, que això no despista les Panteres juguen millor amb obstacles a la pista. Des del salt inicial el Blanes mana amb autoritat.
Primer quart i zaska! 20 a 5 de parcial, “bon dia i bona tarda” C.B. Quart.

La Carla crida: “A VOLAR, A VOLAR!” i l’equip vola al rebot, vola al contraatac, està clar que han vingut a guanyar, juguen a casa, estan contentes, precises, atentes.
Es mouen tan de pressa que no semblen cinc, sinó cinc-centes i 36-15 al descans, i seguim eixugant les goteres. Però si avui no plou!!! Coi, qui havia d’apagar les mangueres? O potser al terrat hi tenim jardineres?

Segona part? Quart defensa fort, Blanes ataca millor. Les nostres se saben superiors… i encara trepitgen més l’accelerador. Aquest partit té menys misteri que un trencaclosques d’una peça. Elles són els macarrons, però nosaltres som la bolonyesa. Amb les nostres enxufades no poden res les del Quart. I és que són més perilloses que un Gremling en el Aquapark.

Final del show, 68 a 38. Ni les goteres, espanten les Panteres. Vale vale, no se’m dóna molt bé fer rimes. La frase de la setmana: “Un dia, quan miris enrere, veuràs que els millors dies van ser aquells en els quals vas decidir lluitar.” Sigmund Freud

—

GEIEG — C.B. Blanes A

Potser no era un país molt llunyà, però sí una hora força estranya. A l’hora del Telenotícies vespre, a Girona, en un pavelló fred com el passadís dels iogurts del súper, i mira que els del Blanes en sabem una mica de pavellons freds. S’enfronten el GEIEG Vedruna B i el C.B. Blanes A. Aquí hay tema.

Marcador ajustat tot el partit, poc encert a cistella, però bon moviment i control de la bola que ens permet anar sempre lleugerament per davant. Ens canvien la defensa a zona, collen molt físicament, fins al límit de prendre mal. La freda pista de ciment polit tampoc ajuda, i és que el GEIEG no encaixaria bé que els vinguin a guanyar a casa, un dissabte nit… tampoc ho farien un diumenge tot s’ha de dir.

L’àrbitre sembla que té pressa per marxar, normal, malgrat fer una actuació força encertada tot el partit, és dissabte i “la noche le confunde”, i s’estalvia de pitar algunes lluites, algun jab, i potser algun Kame Hame Ha també. Crec que ha estat aquest darrer que ha fos un llum del pavelló.

Però el Blanes, manté la pressió, i amb un marcador baixet, s’emporta la victòria. No cal fer molts punts, només cal fer-ne més que el rival, i el Blanes en fa 10 més.34-44

Va, que són quarts d’once i fins i tot el conserge vol marxar, ja no tenim ni vestuari per la dutxa (potser sí, però amagat a un recòndit passadís, perquè no el trobem si pot ser).
No passa res, ens endurem l’olor de la victòria i de la feina feta, amb orgull fins a casa. Amb les finestres obertes, això sí.

—

C.B. Blanes A — C.B. L’Escala

Ningú no pot dir que tots dos equips no hagin cercat la victòria, això és cert. Tant el Blanes com l’Escala, han sortit a jugar i endur-se el partit, però el partit ha estat més rar que una vaca amb ratlles.

Els errors eren creixents, les pilotes es perdien en llançaments sense prou energia, i les jugades no acabaven de sortir . . . Amb paciència i una mica d’encert en els triples, trobem el camí de la cistella al segon quart, i arribem a la mitja part sense brillar, però amb un avantatge de 12 punts, que donava una falsa sensació de seguretat, i tan falsa!

Tornem al partit, i travessem al Upside Down, les jugadores de l’Escala, s’encoratgen, comencen a creure que es poden endur la victòria, i empaten. Com diria en Mike impotent davant d’en Vecna “Ni tan sols estem al joc; som a la banqueta”.

Els pares comencem a suar tot i el fred que sempre fa en aquest coi de pavelló, però encara tenim un roc a la faixa, dues cistelles in extremis i tanquem el 3r quart 38-33. Ara sembla que sí, oi? ara guanyem. Anem per tancar el partit no?

Ospedreta… tot i sortir amb ganes, ens tornen a empatar, i per fer-ho més “stranger things” tot plegat, no es veu amb claredat qui s’endurà el partit. Ara ja anem en màniga curta els pares, i amb permanent contacte visual amb el desfibril·lador. Punt amunt punt avall, anem fent fins als darrers dos minuts, on despleguem els superpoders que ens queden al sarró, i ens allunyem 5 puntets que tenen gust de glòria.

I guanyem . . . un cop més, guanyem. Deia en Vince Lombardi: “Guanyar no és una cosa que s’aconsegueix de tant en tant, sinó que s’aconsegueix sempre”.

Les noies guanyen sempre, quan es retroben totes per fer esport, i competir, sempre que s’ajunten per celebrar que són un equip, que són amigues, i per celebrar que tot i els entrebancs, continuen juntes en aquest darrer tram, després d’un grapat d’anys.

Us queden 13 ocasions per “guanyar” aquest any. Que res ni ningú us tregui això noies, perquè guanyar al final, no va de victòries.

—
—

C.B. Blanes A — C.B. L’Escala

I si tornem a guanyar? Aguanta’m … l’Aquarius

Arrenca el 4t final amb un 44-28, malgrat que això fa estona que està decidit. Mantenim control de la pilota, i tenim bon bàsquet, ràpid, amb gana, però encistellem poc avui. Tot i el poc encert, una bona defensa està mantenint a ratlla a les noies de l’Escala. Les juniors del Blanes, acabaran la feina com cada setmana, sense lluir gaire però resolutives, un dia més a l’oficina.
Com diu en Toreto a Fast&Furios, «Tant se val si guanyes per molt o per poc, Guanyar és guanyar!» i ja en van 9 de guanyats i cap de perdut.

I abans?
L’enfrontament contra l’Escala generava forces expectatives, dos dels 3 equips que encapçalen la classificació, i les de l’Escala que mai venen a perdre.

El 1r quart ens l’enduem amb un renyit 14-9, que no deia massa res concret, excepte que tothom podia guanyar menys l’àrbitre.
Al segon quart sembla que ens traiem el xiclet de la sabata i aconseguim arrencar una distància en punts al contrari. Mitja part 30-21, i la resta, ja la sabeu.

Deia Aristòtil, que la victòria més difícil és la victòria sobre un mateix. Tot i que ell no ho aplaudiria, bàsicament perquè era un misogin acabat, nosaltres sí que ho fem. Cada setmana les juniors de segon any lluiten per donar més, per ser més, per tenir possiblement una darrera i lluent temporada juntes que recordar per sempre.

Molt orgullosos de vosaltres noies, no de què sempre guanyeu, sinó de la vostra actitud cada setmana.

—

C.B. Blanes A — CESET

Aquesta és la dura veritat, que han après avui les noies del Ceset.

Han vingut a guanyar, això és inqüestionable. Amb esperit i energia, i amb més encert i velocitat que les blanenques ho han aconseguit, però només durant un quart.

Amb un 15-17 el primer quart, han forçat 10 minuts, on semblava que podrien guanyar el Junior “imbatut” A del Blanes.

Però el segon quart, el Blanes ha demostrat la seva “talla”, s’ha tret la son de les orelles, i ha trobat el seu joc, pressiona, talla, passa, obre, bloca, entra … i tornem a començar… fins arribar a la mitja part 39-23.

La segona part, ha estat com obrir un sobre de petazetas, com obrir un pot de Pringles, i allò del “cuando haces pop ya no hay stop”…

Parcials de 24-10 pel 3r quart, i de 40-8 per 4t, guanyant per un contundent 103-41, i demostrant perquè el Blanes no ha perdut cap partit encara, i en van 8.

Com diu més o menys l’Aragorn a les portes de Mordor… “Podria arribar el dia en què el valor de les júniors decaigués, i es perdés un partit, però avui no és aquest dia”

—

C.B. Bescanó — C.B. Blanes A

Un partit hauria de tenir una estructura aristotèlica clàssica, si no fos perquè parlem de bàsquet és clar: El plantejament esperat d’avui, havia de ser, les noies del Blanes, a dalt de tot de la classificació, que s’enfronten al Bescanó, gairebé les darreres.

El desenvolupament, un distanciament en el marcador progressiu, que ens hauria de dur al desenllaç d’una victòria còmoda de les blanenques. Doncs no, ni de conya. Això s’ha assemblat més al desordre d’una peli d’en Tarantino. Les de Bescanó planten cara des del primer moment, possiblement amb el millor joc de tota la temporada. Les del Blanes, al contrari, possiblement amb el joc més desafortunat.

A 2 minuts del final del segon quart, marcador de handbol, 25-15. Però en un flash, torna l’encert defensiu i ofensiu del Blanes per anar al descans amb un 25-23.

Inspira, expira. A la segona part, arrenquem amb una bona pressió que ens permet robar algunes boles, amb un joc més fluid però amb poc encert. Tot i això, les cistelles van arribant, 28-37. Tornem al guió esperat, sembla… Inspira, expiraaa… relax. Nassos, es desferma un darrer quart estrany, on el Bescanó recupera el control del joc, i ens plantem a 53 segons del final, 48-47, però que ha passat? Comencen les taquicàrdies.
Cap problema, un 2+1 del Blanes i marxem a casa amb la victòria 50-48.

Que t’ho creus tu! 2 tirs lliures del Bescanó, 50-50, i encara queden 35 segons de partit. Temps mort, per evitar una pròrroga, o haurem d’assistir algun infart a la grada. Prenc nota mental de portar al proper partit aspirines, pels pobres i castigats cors dels pares.

I amb un darrer gir de guió, com si de la puntada de peu d’en Larusso a la final del All-Valley es tractés, les blanenques fan jugada de pissarra, bloc, i transformen amb gran encert. 50-52, marxem ja no?
No, queden 32 segons…. Encara? Estem en un forat negre? Passen ralentitzats que semblen 3 minuts….

Inspira, expira, inspira…. Respira
Però si fins i tot l’estiu d’en Phineas i Ferb s’acaba, això també s’havia d’acabar. Guanyem.

Com va dir Usain Bol després de guanyar el mundial de Pequin «No hi va haver mai dubtes. Sóc el número u», o dos pel bàsquet-average direm nosaltres.
Però “Invictus maneo”

—

C.B. Farners — C.B. Blanes A

Un partit estrany, però amb final feliç.
Al primer quart, el joc de les blanenques ha estat confós, sense gaire encert. Però tot i perdre el parcial, eviten perdre de vista el C.B. Farners, 15-12.
Al segon quart, comencem a desplegar el nostre joc, el que ens fa guanyar partits, i arribem a la mitja part guanyant per la mínima, 25-26.

Però a la tornada del descans, uff, tot ha canviat. Les del Blanes són més com les “ocean’s eleven”, organitzades, defensen, roben, i roben molt, i passen i encistellen, i tornen a defensar, a robar, i a encistellar. Han activat el ‘speedwatching’ a la segona part, i fan el doble de punts que en tota la primera.
Les noies del Farners, tot i haver mantingut el ritme de partit fins llavors, es veuen desbordades davant d’aquesta allau, i no hi poden fer res. El partit ja no és seu, si és que mai ho va ser.
El CB Blanes tanca la 6a victòria consecutiva, 51-78.

Com va dir en H.S.Truman: “si no els pots convèncer, confon-los”… perquè ha anat així, oi? O potser ha estat al revés? Confosos al començament, però convençuts finalment, de què continuen invictes.

—

C.B. Blanes A — Bàsquet Porqueres

5 partits disputats, 5 victòries.
Avui però, la victòria més contundent de la temporada!

I no és que les noies del Bàsquet Porqueres no ho fessin bé, és que les noies del Blanes les han desactivat d’immediat.
Ja ho hem vist altres cops aquesta temporada, les blanenques, perilloses com un tiroteig en una cabina, quan surten endollades no perdonen.
1r quart 23-06

El segon quart, amb un joc molt ràpid, robant, girant, volant, s’han cruspit qualsevol esperança del Porqueres de poder recuperar el partit, i han tancat la primera part amb 49-08
Més xarop del mateix a la segona part. Al final del 3r quart 69-16. Només s’ha vist algunes espurnes del que saben fer les noies del Porqueres al darrer quart, però massa tard per reaccionar.

Final del partit amb 90-31.
5 victòries, 0 derrotes, però cal continuar treballant dia a dia, sense triomfalisme ni autocomplaença.

En paraules del futbolista Carlos Tévez: «A medida que uno va ganando cosas, se hamburguesa»

Tampoc era el llapis més esmolat de l’estoig, però captem la lliçó.

—