Si hi ha una persona en tot el club que sent els colors negres i grocs com ningú, aquest és en Gerard Molina, en Gigi com el coneix tothom. La seva dedicació, passió i amor incondicional pel bàsquet i en concret pel Club Bàsquet Blanes arriba a nivells estratosfèrics, difícils d’entendre per molta gent. Molta culpa d’això la va tenir el seu pare, al cel sigui, en Pere Molina, una institució al club que li va transmetre aquests valors al seu fill i ara digne hereu.
En Gigi, de ben petit, va començar a mamar el bàsquet a la pista del passeig de mar i a tots els desplaçaments del sènior masculí acompanyant en Pere, delegat de l’equip. Com no podia ser d’una altra manera va iniciar-se a la pràctica esportiva molt aviat, passant per totes les categories del club fins arribar al primer equip masculí, on va ser un jugador referent al llarg de la seva trajectòria a l’equip, sempre lluint el 5 a l’esquena.
Com entrenador també va començar molt jove, compaginant el joc amb la formació de nous jugadors i jugadores, destil·lant passió, inculcant l’amor pel club, arribant a entrenar als dos primer equips de Blanes, tant el masculí com el femení. Actualment dirigeix, amb la mateixa passió, el júnior A masculí al Campionat de Catalunya Interterritorial i al Sots-25 masculí al Campionat de Catalunya de nivell A.
A nivell d’aficionat és un líder a la graderia, capaç d’engrescar a tothom i dirigir a l’afició blanenca per transmetre ànims i força a l’equip en pista… és l’home orquestra… UUUUUH!!! AAAAAH!!! 👏🏻 👏🏻👏🏻 👏🏻👏🏻👏🏻 👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻
A banda col·labora en tot allò que pot, i més, en totes les activitats organitzades pel club, tant a nivell personal com a membre de “Sa Pantera”, el grup d’animació del club.
El passat 23 d’octubre en Gigi va fer 50 anys i va tenir sopar sorpresa. Va ser una festa de bàsquet blanenc perquè les quasi quaranta persones que van voler compartir aquesta data assenyalada, tots amb alguna peça de roba del club, i amb tot decorat amb els colors negre i groc, s’estimen en Gigi i això és sinònim d’estimar-se el Club Bàsquet Blanes. Va ser el reconeixement a la persona d’en Gerard Molina com a company, com a amic, com a malalt de bàsquet… com tots i totes els que hi van ser-hi.
Però l’agraïment oficial per tot això que és i representa en Gigi va arribar diumenge passat. Dins de l’acte de la presentació dels equips del Club Bàsquet Blanes, va rebre el reconeixement del club a la seva trajectòria i vinculació amb aquest. No s’ho esperava, va ser emocionant. Quan el president de l’entitat, en Joan Burcet, el va reclamar per tal d’homenatjar-lo, tothom a pista i a la graderia va arrencar en una sonora ovació, que és va allargar fins que els seus dos fills, en Pau i en Marc, jugadors en actiu al júnior A masculí i a l’infantil masculí respectivament, li van lliurar la insígnia de plata de l’escut del club. Tots dos amb MOLINA a la samarreta, tots dos amb el número 5 a l’esquena que també lluïa el seu pare a l’època de jugador.
A sobre del parquet, a cada cadira de la graderia, no hi havia ningú que no penses que en Gigi fos la persona que més es mereixés aquest homenatge però quan va tenir la ocasió de dirigir-se al públic, la immensa majoria pares, mares i familiars dels jugadors i jugadores a pista, la cosa encara va quedar més clara. Lluny de voler el protagonisme, el seu discurs va posar en valor a totes les persones que treballen pel club… “Perquè hem d’anar a buscar referents lluny… a la tele, que si en Pepet, que si en Menganet, que si Messi… quan els tenim més a prop? Busquem els nostres referents en els membres de junta, coordinadors, entrenadors/es, companys i companyes “… simplement genial, amb totes les seves virtuts i tots els seus defectes, simplement Gigi!!!
Moltes gràcies, t’ho mereixes!!!
FORÇA BLANES… JUGUEM PER CRÉIXER!!!!
