L’última fase entre els millors dels altres grups de la categoria ja s’havia previst que seria d’aprenentatge i millora perquè esgarrapar alguna victòria seria difícil. Els blanencs van jugar aquest partit a la pista vermella, on juguen els grans, i de ben segur que els va donar una motivació extra. Els garrotxins eren potser el rival amb qui hi havia més igualtat de condicions a nivell de joc i jugadors, un dels pocs enfrontaments equilibrats de la fase, i així van ser els tres primers quarts. Intercanvi de cistelles, lleugerament a favor dels visitants perquè els locals van mantenir la tònica acostumada dels inicis irregulars, amb passades fluixes i poc meditades.

El quart quart va representar un canvi d’actitud blanenca amb un contundent parcial que els acostava a la victòria final, però a la segona part els garrotxins van demostrar el talent i el joc en equip que els ha caracteritzat durant la competició i van recuperar amb escreix el parcial. Aquesta recuperació dels rivals va ser un bon revés que els blanencs van entovar amb prou estoïcisme perquè no els va desanimar per seguir treballant, pas a pas, fins assolir la victòria de quatre punts, amb l’emoció habitual d’aquesta categoria pel fet de no saber realment el marcador global fins que es publica l’acta a l’aplicació de la federació.

Victòria treballada, amb el pols ferm fins al final perquè si s’haguessin comès les imprecisions que s’havien vist anteriorment, amb el marcador final tan ajustat, la victòria hauria anat cap a la Vall d’en Bas.

Ja només queda un partit per finalitzar la temporada i ja s’està planificant la propera. Seguim creixent.