Diumenge, encara amb un somriure Profident, ens mesurem un cop més amb les de la Vall d’en Bas. Nosaltres res a guanyar o perdre, elles si. Tots els enfrontaments directes els havien perdut davant de les Panteres, i la revenja aquesta vegada venia des de la Garrotxa. Juguem bé, però el superxampi-turbo ja el vàrem gastar el dissabte, i elles amb més encert en el llançament, i amb algunes decisions arbitrals qüestionables, s’enduen la victòria en els darrers segons. Res a retreure, al contrari, HAKUNA MATATA.
Acabem la lliga amb un 3r supermeritori lloc, “porque yo lo valgo”, i una temporada molt satisfactòria.
També es tanca un cicle, i el grup es desfà inevitablement. Algunes de les noies possiblement es retrobin en altres equips, però aquest grup que porta tant d’anys, rient, patint, gaudint i plorant juntes, es dissol. Però si són lo suficientment valentes per dir “adéu”, la vida de ben segur les recompensarà amb un nou “hola” , les Junior A fan camí cap a la “uni” la gran majoria, i algunes segur que seguiran per la ciutat esportiva orgulloses de vestir el negre i el groc.