Abans de sortir a pista ja s’intuïa que seria un partit complicat. Les lesions han sacsejat la banqueta blanenca aquesta setmana, però, gràcies al suport dels júniors, l’equip ha pogut presentar batalla. Ara bé, competir no és només posar intensitat; competir és fer-ho junts. I aquest va ser precisament el repte.
El C.B. Sant Gregori va marcar territori des de l’inici: defensa agressiva, ritme alt i molta alçada sota cistella. La pilota ens cremava a les mans i les possessions es feien massa curtes, amb tirs precipitats i poques situacions d’avantatge. Els parcials de la primera part (9-17 i 8-26) reflectien aquest desordre i la dificultat per controlar el tempo del partit. El Sant Gregori, per la seva banda, no perdonava: ràpids al contraatac i efectius en el tir , dominant el parquet sense deixar marge. Un detall important és que el Sant Gregori no va anotar cap triple en tot el matx però ens va doblar en escreix els encerts de tir de dos punts.
A la mitja part, però, va arribar el punt d’inflexió: canvi de xip, canvi de llenguatge a pista. Més paciència, més comunicació i, sobretot, més equip. Tot i que la diferència no es va poder reduir significativament, l’actitud va ser una altra. Els dos darrers quarts (23-14 i 12-14) van mostrar el que aquest Blanes és capaç de fer quan juga amb cap: defensa solidària, circulació de pilota i criteri en la selecció de tir.
El Sant Gregori, intel·ligent i constant, va saber mantenir el partit on el volia fins al final, i es va endur una victòria ben treballada.
Tot i la derrota, aquesta jornada ens deixa una lliçó clara: cal tornar a ser nosaltres. Tornar a competir des del nosaltres, no des de l’individualisme. Tornar a jugar amb confiança i amb ritme.
Això no és un pas enrere: és un punt de reflexió. I els punts de reflexió, si es treballen, es converteixen en passos endavant.
Endavant Blanes. Sempre. 🏀🖤💛
Sènior B masculí, 52
C.B. Sant Gregori Vall de Llémena, 71
