Surrealista? Potser, però el millor resum de la jornada. Però no tornem a casa amb la sensació dels vençuts.
Igual que els espartans a les Termopiles no ho van entendre que havien “perdut” (obviant el detall de què van acabar tots morts), o els texans al “Álamo” (també van morir, pura coincidència), o fins i tot en Katsumoto i el capità Algren a la batalla de Shiroyama a “El darrer samurai”, les Juniors del Blanes tampoc.
Avui al pavelló dels Maristes, on les darreres visites feien preveure una derrota inevitable, les panteres han plantat cara. Perquè és en aquestes ocasions on la lluita es converteix en una demostració d’honor. La Unió Girona Maristes tenen un equip molt sòlid, ràpid i intens. Això és irrefutable. Avui han estat millors que el Blanes, i la seva victòria és merescuda, també són fets irrefutables. Però!!!!
Ens acostem, aquest equip ens ha guanyat de manera contundent altres vegades, però avui no. El Blanes ha fet per moments tremolar les de la Unió Girona Maristes, fins a situar-se un punt per sobre a la mitja part. Hem tingut menys encert, hem perdut algunes pilotes que les gironines no perdonen mai, i s’han escapat al 3r quart de manera irremeiable, però han pres consciència que el Blanes, els trepitja els talons, els hi tira l’alè al clatell en aquesta lliga.
A la tornada, viurem ben segur un partit més intens que una peli de John Wick.
La frase del dia, sense dubtes, de la nostra coach : “A qui defenses?…. Doncs defèn-se-la”
Ras i curt per guanyar.
