Aquesta vegada no ha pogut ser. Un Blanes plegat de baixes, 4 dels nostres jugadors no han pogut entrar en la convocatòria, no ha comptat amb suficients arguments per fer front als del Maresme. Tot i així, l’equip ha plantat cara, en part gràcies al sobreesforç realitzat pels júniors i en part gràcies als reforços del cadet que han sigut de gran ajuda per oxigenar l’equip.
El Masnou ha començat el partit amb molta intensitat i, des de l’inici, als nostres els ha costat molt poder seguir el seu ritme. Això, sumat a que no hem tingut el nostre millor dia en el tir exterior ha fet que ràpidament l’equip visitant hagi obert forat al marcador i s’hagi arribat al descans amb un 28-41, que encara podria haver estat més ampli si els visitants haguessin estat més encertats en els tirs lliures.
Potser el millor moment dels nostres ha estat a la represa, quan gràcies a un parcial de 7 a 0 hem aconseguit situar-nos a només 7 punts i posar-li la por al cos al nostre rival, però només ha estat un miratge. De seguida, el Masnou ha despertat i ha tornat a imposar el seu ritme sense donar-nos més opcions.
Al final el 48-63 del marcador fa justícia al que s’ha viscut a la pista, molt lluny de l’èpica de la setmana passada però amb l’entrega i el treball característics d’aquest equip.
Avui, sabent que això només ha estat un sotrac…força Blanes!
