Quan la igualtat és màxima, els petits detalls marquen la diferència. Avui, a la ciutat esportiva s’enfrontaven els dos equips amb més qualitat del grup. Primer i segon classificats sabien que jugarien un partit que, com ja va passar a l’anada, no es decidiria fins als compassos finals.
Els nostres, han jugat a bon nivell però, tot i que han lluitat tot el partit, no han estat tan encertats com en altres jornades. Els rivals, jugant amb tanta o més intensitat que nosaltres, han tingut els seus millors minuts al final del partit. Així després d’un matx marcat per les alternances, fins a deu, s’ha arribat als últims segons amb un avantatge de deu punts a favor dels visitats que podria haver estat definitiu, però els panteres han aconseguit fer l’última cistella, un triple que tot i no servir per evitar la derrota la deixava en 7 punts: exactament la mateixa per la qual els blanencs es van imposar a l’anada.
Quan tot semblava indicar que, a més del partit, perdríem la primera posició de la classificació pel bàsquet-average general, el reglament ens ha volgut regalar una última oportunitat recordant-nos que preval el major tanteig aconseguit fora de casa en els enfrontaments directes. Tot i que, per desconeixement no s’ha pogut celebrar al vestidor, la notícia ens ha deixat un somriure a la cara i les esperances intactes.
Avui, depenent de nosaltres mateixos…força Blanes!
Júnior A masculí, 70
C.B. Salt, 77
