Potser no era un país molt llunyà, però sí una hora força estranya. A l’hora del Telenotícies vespre, a Girona, en un pavelló fred com el passadís dels iogurts del súper, i mira que els del Blanes en sabem una mica de pavellons freds. S’enfronten el GEIEG Vedruna B i el C.B. Blanes A. Aquí hay tema.
Marcador ajustat tot el partit, poc encert a cistella, però bon moviment i control de la bola que ens permet anar sempre lleugerament per davant. Ens canvien la defensa a zona, collen molt físicament, fins al límit de prendre mal. La freda pista de ciment polit tampoc ajuda, i és que el GEIEG no encaixaria bé que els vinguin a guanyar a casa, un dissabte nit… tampoc ho farien un diumenge tot s’ha de dir.
L’àrbitre sembla que té pressa per marxar, normal, malgrat fer una actuació força encertada tot el partit, és dissabte i “la noche le confunde”, i s’estalvia de pitar algunes lluites, algun jab, i potser algun Kame Hame Ha també. Crec que ha estat aquest darrer que ha fos un llum del pavelló.
Però el Blanes, manté la pressió, i amb un marcador baixet, s’emporta la victòria. No cal fer molts punts, només cal fer-ne més que el rival, i el Blanes en fa 10 més.34-44
Va, que són quarts d’once i fins i tot el conserge vol marxar, ja no tenim ni vestuari per la dutxa (potser sí, però amagat a un recòndit passadís, perquè no el trobem si pot ser).
No passa res, ens endurem l’olor de la victòria i de la feina feta, amb orgull fins a casa. Amb les finestres obertes, això sí.
