Durant tot el partit cau aigua del sostre. Però tranquils, que això no despista les Panteres juguen millor amb obstacles a la pista. Des del salt inicial el Blanes mana amb autoritat.
Primer quart i zaska! 20 a 5 de parcial, “bon dia i bona tarda” C.B. Quart.
La Carla crida: “A VOLAR, A VOLAR!” i l’equip vola al rebot, vola al contraatac, està clar que han vingut a guanyar, juguen a casa, estan contentes, precises, atentes.
Es mouen tan de pressa que no semblen cinc, sinó cinc-centes i 36-15 al descans, i seguim eixugant les goteres. Però si avui no plou!!! Coi, qui havia d’apagar les mangueres? O potser al terrat hi tenim jardineres?
Segona part? Quart defensa fort, Blanes ataca millor. Les nostres se saben superiors… i encara trepitgen més l’accelerador. Aquest partit té menys misteri que un trencaclosques d’una peça. Elles són els macarrons, però nosaltres som la bolonyesa. Amb les nostres enxufades no poden res les del Quart. I és que són més perilloses que un Gremling en el Aquapark.
Final del show, 68 a 38. Ni les goteres, espanten les Panteres. Vale vale, no se’m dóna molt bé fer rimes. La frase de la setmana: “Un dia, quan miris enrere, veuràs que els millors dies van ser aquells en els quals vas decidir lluitar.” Sigmund Freud
