Primer partit de la segona fase, lluny de casa i amb un objectiu clar: mantenir la imbatibilitat.
Hem visitat la pista del C.E. Vilafant sabent que ens esperarien amb ganes de trencar la nostra ratxa. L’inici ha estat molt igualat, dens, d’aquells en què cada possessió costa una vida. No hem aconseguit agafar distància i el partit ha estat dur des del primer minut: es jugava amb les mans no només per botar la pilota. Ens ha faltat fluïdesa, passis dolents i desencert de cara a cistella. Tot i això, hem aconseguit tancar el primer quart amb un lleuger avantatge.
Al segon temps la dinàmica no ha canviat. Partit travat, sense espais i ambdues defenses imposant el seu ritme. Ens faltava velocitat i decisió en les accions ofensives. A més, ens hem carregat de faltes massa aviat i hem entrat en bonus molt d’hora, regalant tirs lliures i facilitant que el rival es mantingués viu. El Vilafant trobava sovint un jugador “satèl·lit” a la zona d’atac que ens castigava una vegada rere l’altra. Tot i no estar còmodes, hem marxat al descans amb un 22-30 que mantenia el control, però no la tranquil·litat.
Després del descans tampoc hem sortit millor. Les males decisions en les passades i el desencert persistien. Ens costava trobar els espais i jugar amb criteri. Tres accions culminades amb triples ens han donat una mica d’aire i hem ampliat la diferència, però el joc seguia lluny del nostre millor nivell. Sabíem que necessitàvem més netedat en la circulació i més paciència per trobar bones opcions.
A l’últim quart, finalment les coses han començat a rutllar. Amb més ritme i millor lectura, hem encadenat jugades ràpides que ens han permès obrir l’escletxa definitiva. El desgast del rival, fruit del plantejament intens i sense concessions de la primera meitat, s’ha fet evident i l’hem aprofitat. Hem pogut córrer, trobat espais i hem acabat el partit com ens agrada: jugant relaxats, amb confiança i amb la sensació de la feina feta.
Avui ens ha faltat l’alegria d’altres dies. Ens ha costat molt entrar en joc i imposar el nostre ritme. El Vilafant ens ho ha posat molt difícil amb un partit tancat, sense espais, que ens ha obligat a picar pedra. Però aquest mateix esforç els ha passat factura a la segona meitat.
Ens ha de servir per aprendre a capgirar el ritme quan un rival ens ofega i ens treu de la nostra zona de confort. Partits així també construeixen equips. I n’aprendrem, segur.
