Partit d’hora, pista freda i cames encara adormides van marcar un primer quart en què els nostres jugadors van sortir desorientats. L’aturada nadalenca semblava haver passat factura: imprecisions en la passada, dificultats per entrar en ritme i un Vilafant ràpid que aprofitava qualsevol error per posar problemes. Tot i això, provocant faltes en accions de tir i amb paciència, l’equip es va anar traient la son de les orelles fins a desplegar el seu joc i obrir una primera escletxa al marcador.
Al segon quart, l’equip va haver de picar pedra. El rebot defensiu costava de tancar i, quan el rival accelerava, guanyava la posició amb facilitat. El partit demanava ordre i va arribar amb un temps mort clau que va servir per reajustar idees. A partir d’aquí, vam dominar la zona, vam carregar bé el rebot ofensiu i vam saber convertir les segones opcions en punts, marxant al descans amb un clar avantatge (45-21).
A la represa, el missatge era clar: seguir buscant els espais sota cistella per assegurar tirs còmodes. El partit es va escalfar amb algunes accions dures, però el bàsquet es va acabar imposant. Malgrat alguns moments de descontrol i dificultats per manar al camp, l’equip va saber mantenir la diferència per entrar a l’últim quart amb el duel ben encarat.
En el tram final, el Blanes va tornar a sortir amb decisió, finalitzant jugades ràpides i aprofitant els espais que deixava el rival. Ja no va haver-hi resistència: el joc va fluir, la defensa va ser sòlida i l’atac efectiu fins a tancar una victòria contundent que confirma que, malgrat el fred i l’aturada, l’equip va saber retrobar la seva millor versió per certificar la dotzena victòria i consolidar-se com a líder invicte.
