Com ja heu de saber, i si no us ho comunico ara, he presentat la meva renúncia a la presidència del Club Bàsquet Blanes.

No es tracta d’una decisió presa a darrera hora ni per una causa o motiu en concret.

Ja vaig comunicar a la Junta del Club la meva decisió a la primera reunió de la present temporada, a primers de setembre. Els vaig comunicar la meva intenció de deixar la presidència del Club passat setmana santa amb la intenció de que la nova junta prengués les decisions que creiés més adequades de cara a la propera temporada. Cal tenir en compte que moltes de les actuacions, la preparació i planificació de la propera temporada, son decisions que es prenen a partir del mes d’abril i entenc que la meva presencia podia influir o distorsionar la presa de decisions futures, i crec que no era convenient que fos així, motiu pel qual vaig comunicar a la Junta la meva decisió.

Degut als efectes de la pandèmia i de l’estat d’alarma pel COVID19, aquesta renúncia s’ha posposat en el temps, a l’espera que la Junta es podés reunir presencialment i presentar formalment la meva dimisió. Es una situación estranya pel fet de no poder-me acomiadar personalment de la gent amb la que aquests darrers anys he compartit tantes coses, però de ben segur que a la que tinguem l’ocasió ho farem com cal.

Podriem dir que ara mateix ocupo el càrrec, però sense efectes pràctics en la gestió.

No cal dir que estaré a disposició de l’entitat sempre que des de la Junta del Club em requereixin per qualsevol qüestió.

Un cop fet aquests aclariments, voldria agrair a tota la gent que des de l´any 2004 m´ha fet costat per tirar endavant el Club. Han estat disset temporades molt intenses amb estones i estats emocionals de tota mena. Tampoc m’entretindré a fer un recull dels diferents esdeveniments ni a fer una cronologia de les dates i moments més destacables d’aquests anys.

Si que vull fer un agraïment especial a les diferentes persones que han format part de la Junta que he tingut l’inmens plaer d’encapçalar. Sovint a la memòria de la gent es parla dels presidents de les diferentes etapes dels clubs i no s’esmenten les persones que l’acompanyaven en aquella etapa. A mi m’agradaria remarcar que, almenys en el meu cas, els companys de les diferents juntes que he presidit han estat igual d’importants i en cap cas han tingut un paper secundari, tothom ha aportat el seu gra de sorra i la seva opinió, i la seva feina ha estat tant o més important que la meva. Així doncs, vull esmentar un per un els companys de junta. Gràcies Joan Más, Robert Torrentó, Blai Vinaixa, Pere Martínez Velasco, Miquel Xifré, Joan Burcet, Javier Ribera, Iolanda Salas, Noèlia Baltrons, Sònia Vinyoles i Ricard Antiga. A tots vosaltres, Gràcies.

També voldria agrair el suport que sempre he rebut per part de l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament, tant per la part tècnica i administrativa com per la part política. Amb alguns d’ells el tracte i l’entesa ha estat total. En aquest punt, vull fer un apartat especial al Regidor Joan Salmerón i als Alcaldes Josep Marigó (EPD) i Josep Trias, els quals sempre van atendre les meves sol·licituds i es van comportar de forma franca i coherent, procurant facilitar-nos les coses tant com els hi era possible.

Han estat disset temporades viscudes de manera intensa i amb la satisfacció de col·laborar en el creixement d’una entitat que ve de lluny, que té 62 anys d’història i on moltíssima gent abans ha fet molta feina, hi han abocat molts esforços que han permés que aquesta entitat arribi a dia d’avui, viva, plena d’energia i vitalitat.

En el meu cas, em vaig decidir a presidir l’entitat per una sèrie de circumstàncies que ara no venen al cas, però el que per mi va ser decisiu, va ser per donar continuitat a la feina duta a terme per una sèrie de gent que em van permetre poder gaudir d’aquest esport com a jugador durant vint anys de la meva vida. Van ser anys d’infantesa, d’adolescència i de juventut en que vaig gaudir molt i em vaig sentir ben tractat i estimat. Uns anys on vaig fer les amistats que encara conservo i que em van ajudar a créixer en tots els sentits.

Arriba un moment a la vida en que et veus en la necessitat de tornar alló que algú a fet per tú i és per aquest motiu que vaig donar el pas. I el cert és que més que retornar, encara tinc la sensació i la certesa que he continuat rebent més del que jo he aportat.

Aquests disset anys m’han permés conéixer molta gent que han enriquit la meva vida, en molts casos gent mes jove que m’ha contagiat il·lusió i passió, que m’han comentat i explicat els seus somnis i les seves decepcions, que m’han ajudat a entendre millor l’anima de les persones i que en definitiva m’han fet créixer tal i com diu el nostre lema: “juguem per créixer”.

En aquest club hi ha gent que val molt la pena. Dic sovint que aquest és un club amb ànima i això es transmet, es percep i ens dona un aroma especial. No som un club especial ni diferent d’altres en quant a qualitat ni quantitat, n’hi ha molts que ens superen en algunes d’aquestes facetes, però difícilment trobarem gaires clubs que tinguin un sentit de pertinença tant arrelat com el nostre. En economia diríem que tenim un avantatge competitiu, i quan es dona aquesta circumstància s’ha d’aprofitar i aprofondir-hi, però per això cal mantenir aquesta singularitat.

Tinc molta confiança en el futur de l’entitat. Hi ha gent molt preparada per afrontar els reptes que es presenten i estic convençut que sabran resoldre els problemes que puguin anar sorgint. Tenim una estructura sòlida a nivell esportiu, administratiu, econòmic i social, amb gent que s’estima el Club i que estan treballant per millorar dia a dia.

No puc amagar un sentit ambivalent al pendre aquesta decisió, per una part és deixar de banda una responsabilitat que absorbeix i ocupa els teus pensaments, però per altra banda suposa una pèrdua de contacte amb gent amb la qual he compartit molts anys un objectiu, una idea i una passió. Però de ben segur que ben aviat ho podrem celebrar, i per part meva, amb moltes ganes.

Ja per finalitzar, vull expresar el meu absolut convenciment que el futur del Club està garantit i amb unes bones perspectives a tots nivells. Tenim gent preparada i amb un sentiment de club innegable i, tant una cosa com l’altra, son necessàries, i quan s’ajunten fa que tinguem motius per il·lussionar-nos pel futur.

I ja com a darrera cosa, no puc deixar d’expresar el meu agraïment, encara que sé que no li agradarà que ho esmenti en aquest comunicat, a la Rosa, la seva paciència i comprensió.

Força Blanes!!!

 

Josep Pérez Miralpeix.
Soci del Club Bàsquet Blanes

Carta de comiat del President

Deixa un comentari