Dos partits per tancar lla lliga, el primer dissabte, front al Palamós.
Context: Feia 10 dies que, en un entorn carregat i preparat per l’equip de casa per intimidar, i amb un arbitratge “singular”, perdíem la lliga contra un Palamós imbatut en tota aquesta fase.
Dissabte “Impossible is nothing”, les blanenques les esperaven a casa amb ganes de revenja, que serà perversa, però és perfectament natural.
“Just Do it “. Amb bon joc, i caràcter, van mantenir tot el partit per davant en el marcador, no sense patiment, però les palamosines van marxar de Blanes amb la primera derrota de la temporada, “Benvingudes a la república independent de casa nostra”, una taqueta al seu expedient immaculat que algunes jugadores (i equip tècnic) no gestionaren gens bé.
Diumenge, encara amb un somriure Profident, ens mesurem un cop més amb les de la Vall d’en Bas. Nosaltres res a guanyar o perdre, elles si. Tots els enfrontaments directes els havien perdut davant de les Panteres, i la revenja aquesta vegada venia des de la Garrotxa. Juguem bé, però el superxampi-turbo ja el vàrem gastar el dissabte, i elles amb més encert en el llançament, i amb algunes decisions arbitrals qüestionables, s’enduen la victòria en els darrers segons. Res a retreure, al contrari, HAKUNA MATATA.
Acabem la lliga amb un 3r supermeritori lloc, “porque yo lo valgo”, i una temporada molt satisfactòria.
També es tanca un cicle, i el grup es desfà inevitablement. Algunes de les noies possiblement es retrobin en altres equips, però aquest grup que porta tant d’anys, rient, patint, gaudint i plorant juntes, es dissol. Però si són lo suficientment valentes per dir “adéu”, la vida de ben segur les recompensarà amb un nou “hola” , les Junior A fan camí cap a la “uni” la gran majoria, i algunes segur que seguiran per la ciutat esportiva orgulloses de vestir el negre i el groc.
Com diu el savi filòsof i os de peluix Winnie the Pooh, “quina sort tinc de tenir alguna cosa, que fa que dir adéu sigui tan difícil”.
I amb aquest resum sui generis del cap de setmana, aquest cronista també deixa aquesta tasca en mans d’algun nou pare o mare creatiu i entregat, que en el futur ens farà reviure els bons moments viscuts pels pavellons catalans.
Bon dia… i per si no ens veiem més tard, bon dia, bona tarda i bona nit
Júnior A femení, 63
C.E. Palamós, 53
