Partit decisiu contra el Llagostera, rival directe a la classificació. Els petites panteres ho sabien i van demostrar focalització, confiança i poder amb un primer quart dominant i atrevit, amb moltes ocasions aprofitades per recuperar pilotes i guanyar una mica de distància al marcador. Tot i això, durant el segon i tercer quart el visitant va endurir el joc, imposant un ritme ràpid i exigent que va augmentar la pressió… A banqueta i a la grada. La diferència de punts anava retallant-se fins que un espectacular triple llunyà d’en Narcís, als últims segons d’acabar la primera meitat del partit, va aixecar els ànims i va posar la grada dempeus. Dedicació a l’afició per part del protagonista, per agrair l’escalf i el suport. Malgrat l’impuls d’energia, les següents dues parts van ser desendreçades en defensa i confoses en l’atac. Per una banda, per la quantitat de faltes que el rival va haver de fer per trencar el joc (i la moral en algunes ocasions), per l’altra per la impaciència per encistellar, amb tirs impossibles i jugades mal llegides. El sisè quart va arribar amb un empat. Mentre a la grada es demanaven valerianes, a la pista tornava la seguretat i l’encert, entre cistelles i tirs lliures es van convertir 6 punts sense ni sortir de l’ampolla. A poc a poc, el Blanes es tornava a trobar per davant del marcador. Als últims minuts, la diferència es va fer evident i entre somriures infinits i plors d’alegria, la victòria es va imposar.
Un partit espectacular, on tots els jugadors es van atrevir a sortir al contraatac controlant el bot, a llençar a cistella i a defensar ben falcats. Un partit d’eufòria on el caliu de l’afició va ser el motor dels més petits del club.
“Gràcies per ser-hi”, diu l’equip. Gràcies pel gaudi, diem nosaltres!
