La fe blanenca durant quaranta minuts obté el premi final

El primer equip masculí blanenc afrontava el partit amb la necessitat de guanyar per acostar-se al Lloret, distanciat a dues victòries en la classificació. La posada en escena no la ser la millor. Al primer quart el Lloret, més fort físicament i amb les idees més clares tant en defensa com en atac, va escombrar de la pista al Blanes, parcial de 25-11, i molt males sensacions.

Però la reacció no va trigar gaire, i ja al segon quart es va poder veure el canvi de xip negre i groc, ahir blanc per la similitud de l’equipació habitual amb la del Lloret. La defensa es va ajustar i endurir deixant al Lloret en només 7 punts en el període, i la confiança guanyada a darrera es va començar a notar en atac, 7-16 de parcial per arribar al descans 32-27 i partit obert amb les sensacions recuperades de cara a treure quelcom positiu.

Al tercer quart va predominar la igualtat. El partit es decidia en cada acció i cada pilota es lluitava com si fos la darrera i decisiva per decidir l’encontre. Parcial de 13-14 per deixar el marcador al final del tercer període 45-41 i tot per decidir al darrer tram de partit.

Si el partit era emocionant fins al moment, el que havia de venir fins al final seria d’infart. El quart es va convertir en un estira i arronsa al marcador, 47-45 a set minuts pel final, 54-45 a quatre, 54-51 a dos… el Lloret obria diferències i el Blanes les retallava. S’entrava al darrer minut i els lloretencs dominaven per cinc punts de diferència, 58-53, i ja es creien guanyadors, però la fe que el Blanes havia posat en joc durant tot el partit va obrar el miracle.

En un final de nervis i amb decisions arbitrals per tots el gustos els blanencs aconseguien empatar el partit amb un tir lliure, un triple decisiu i un altre tir lliure, després que el Lloret en desaprofités dos. Amb 58-58 al marcador i 9,01 segons per jugar la pilota era pels jugadors del Lloret que, després d’un temps mort del seu entrenador, van treure de banda en camp d’atac però la defensa blanenca va ser impecable i a 2,5 segons s’aturava el rellotge per passes d’un jugador verd i negre. Minut blanenc i darrera possessió en servei de banda a camp d’atac… i en aquests dos segons i mig va arribar l’explosió de goig blanenc. La pissarra d’en Joel va funcionar de manera mil·limètrica. Un tall de distracció per sota cistella, simultani amb un bloc a dalt de l’ampolla amb continuació cap a cistella del blocador, va deixar sol a en Borja que rebia el servei des de la banda de manera directa i precisa, i anotava els dos punts que donaven la victòria al Blanes.

Èxtasi a la pista i a la grada amb majoria de públic blanenc.