Competició: Pre-Infantil masculí

Bàsquet Girona — Shoppins C.B. Blanes

S’apropen les festes del consum i l’ostentació capitalista dels que s’ho poden permetre

Passem de llarg de les botigues de Girona i ens n’anem directament a jugar el partit. Ens trobem amb un dels equips forts de la competició. Bon inici de partit. Sortim a pista concentrats i amb una bona defensa. La pressió dels jugadors de Blanes impedeix desplegar el bon joc de l’equip local. En el tercer quart la diferència és mínima. Però l’equip gironí comença a desplegar el seu joc. Els jugadors de Blanes no es deixen intimidar, continuen pressionant i buscant moure la pilota per generar espais.

Tot i no haver guanyat podem estar satisfets. Hem plantat cara i hem jugat bé contar un equip que, sense dutes, juga molt bé. No ens hem deixat emportar per la voràgine consumista. No li regalem res a ningú.

Shoppins C.B. Blanes — CESET

Hem guanyat

Petites partícules en atracció i moviment són les que conformen l’estructura elemental de la vida: les cèl·lules. El moviment és connatural de l’espècie. Amb tota la seva vitalitat l’equip de Blanes comença amb intensitat, bon joc i alegria. L’organisme viu en simbiosi. La simbiosi és un procés de desenvolupament en el qual els organismes es beneficien mútuament. El joc en equip, la coordinació i la complementarietat estan en joc. L’equip contrari és així mateix part de l’organisme, és qui imposa els límits que exigeixen un funcionament perfecte perquè el pre-Infantil desenvolupi un funcionament correcte. L’equip contrari mai és l’enemic, aquell que es pressuposa que cal trepitjar, ni una cèl·lula maligna. Lluny d’aquesta concepció maniquea pròpia de l’estil cinematogràfic de Hollywood, l’equip contrari és qui ens confronta amb nosaltres mateixos i ens mostra les debilitats que hem de treballar. Hem guanyat molt més que un partit.

C.B. Roses — Shoppins C.B. Blanes

Què fem quan les coses no surten? Definitivament no busquem culpables

La ciutat de Roses ens dona la benvinguda amb un vent fred. El partit comença amb bones sensacions. Els jugadors de Blanes mouen bé la pilota i troben el camí cap a cistella fàcil. Però l’equip de Roses capgira el marcador i al tercer quart ens marca catorze punts. Els jugadors de Blanes s’enfonsen. Tot intent de remuntada és estèril. La cistella es fa petita, els rivals grans, les passades no arriben a destí, els rebots cauen a les mans de l’altre equip, la pressió atmosfèrica, la intensitat del vent sobre la badia de Roses. No busquem culpables. Treballem per trobar solucions.

Shoppins C.B. Blanes — B.C. Fontajau

A l’altura de les circumstàncies

L’equip de Blanes buscava la segona victòria consecutiva davant del primer classificat de la categoria. Era un repte difícil i possiblement poc realista davant d’un equip que no ha perdut cap partit. En el primer quart l’equip de Fontajau ja ens havia tret tretze punts de diferència. La reacció va ser immediata. Aquests no marxaran de Blanes sense suar la samarreta, van pensar els jugadors locals, i així va ser. Els Panteres els hi van plantar cara i es van adonar que ni l’equip més fort de la categoria no és tan superior a l’equip de Blanes.

Podem estar orgullosos. Però també sabem que arribat el moment no n’hi ha prou amb estar a l’altura de les circumstàncies, sinó que s’ha d’estar per sobre, indiferentment de si es guanya o es perd. No es pot deixar de treballar.

C.B. ADEPAF — Shoppins C.B. Blanes

Partit emocionat

Els nostres jugadors es veien petits davant de les tres torres de l’equip d’ADEPAF. El físic s’enfrontava a la tècnica. Durant la primera meitat del patit una bona defensa del Blanes anul·la el joc físic i les idees de l’equip local. Tot i el poc encert davant de cistella, la pressió i la recuperació de pilota ens va donar una diferència de deu punts a favor.

A mitja part semblava ja havien trobat el mecanisme par doblegar a l’ADEPAF. Però el patit s’ha de jugar fins al final. Potser l’excés de confiança, o la urgència de rematar el partit, ens va fer oblidar això que ens havia donat tan bon resultat la primera meitat. A poc a poc, l’equip local es va anar encoratjant i els nostres panteres es van oblidar de la tècnica. El partit se’ns va esmunyir de les mans.

No totes les coses emocionats són alegres, però tot això que emociona ens mou i ens obliga a reflexionar. Aquest és el camí.