Júnior A perd a la pista del Martinenc a ritme de Rosalia.
Després d’un inici alegre i dinàmic dels nostres, semblava que continuaríem amb la bona dinàmica dels quatre partits anteriors i que avui ballaríem al nostre rival a ritme de «con altura». Però un cop finalitzat el primer període (10-18), el Blanes ha perdut el compàs i els de Barcelona han interpretat la melodia a la perfecció: forts en defensa, encertats en el tir i intensos en totes les posicions. El conjunt selvatà, desconcertat, només ha aconseguit fer 7 punts en tot el segon quart i ha arribat al descans tres punts per sota en el marcador (28,25) «mal, mu mal, mu mal»
Com aquest equip ens té acostumats als finals feliços, no hi havia dubte a la grada que els nostres sortirien a la represa amb ganes de demostrar per què són els líders. Però l’equip ha tornat a la pista igual que va marxar –malamente-: mancat d’idees, d’intensitat i amb una falta d’encert desesperant. Valgui com a reflex del que s’ha viscut que per segona vegada no han pogut superar els 7 punts, ara en el tercer quart, i lluny d’iniciar la remuntada, l’avantatge local s’ha eixamplat fins al 15 punts (47-32 al finalitzar el període).
I així, encara amb il·lusió en la remuntada, ha arribat l’últim quart. Però no era avui el nostre dia i el Martinenc, amb l’autoestima pels núvols, ha estat capaç de contenir tots els nostres intents per donar-li la volta al marcador i «tra, tra!», el matx s’ha tancat amb un contundent 68-52.