El C.B. Prat que jugava a casa tot i ser oficialment visitant, va sortir, esperonat per la seva afició, amb la directa posada. Els selvatans van haver de fer molts esforços per evitar que els del Baix Llobregat obrissin forat al marcador. El final del primer quart (13-18) indicava que el partit faria pujada pels nostres; però a base de treball (i amb una moral a prova de bombes) van aconseguir arribar al descans amb taules al marcador. A partir d’aquí, la igualtat va ser màxima al tercer període i les alternances contínues en un quart acte en el que els blanencs, amb pocs efectius, arribaven justos de forces. A falta de tres segons i tres punts per sota, arriba un tir triple alliberat que fa diana, fa embogir l’afició blanenca i força la pròrroga.

Al temps extra, també màxima igualtat, intercanvi de cops i, una vegada més, tres punts per sota a falta de deu segons i, de nou un triple, aquest cop de lluny, de molt lluny, posa el marcador en taules (80-80). Però una última jugada ho canvia tot i no canvia res. Canvia el resultat per una falta (de les que diuen els que saben que no s’han de xiular) que dóna dos tirs lliures als del Prat i els permet tancar el partit amb 80-81. I no canvia res perquè els nostres han fet un dels millors partits de la temporada: ho han donat tot, han lluitat, han jugat un bàsquet d’alt nivell i han aconseguit emocionar-nos i fer que estimem una mica més aquest esport, aquest club i aquest poble.

Els nostres van fer un partit gairebé perfecte a la jornada de dissabte davant del Salt. De bon principi, els blanencs van marcar un ritme de joc que els verd-i-negres no van ser capaços de seguir: al descans ja guanyàvem de 16 (41-25). De res va servir la reacció dels del Gironès al tercer període (55-50); els panteres van tornar a canviar de marxa a l’últim quart i el partit es va tancar amb un contundent 81-60.