Club Bàsquet Blanes

Ens ha deixat en Tito Losmozos

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on telegram
Share on email

Ahir a la nit em vaig assabentar de la mort d’en Tito Losmozos. El funeral es va celebrar aquest passat diumenge 16 de febrer.

En Tito va estar tres temporades al Club Bàsquet Blanes, de la 86-87 a la 88-89. Vaig coincidir amb ell i en tinc un grandíssim record i la seva pèrdua s’em fa molt dolorosa.

Quan va venir a jugar al Blanes era un jugador veterà de 34 anys. Venia de Montgat on vivia i mai va fallar a un entrenament ni a cap partit. Havia jugat a molts equips abans d’arribar a Blanes i fins i tot havia entrenat a equips de cert nivell. Amb el Mataró va jugar a la màxima categoria del bàsquet estatal, va estar al Sant Josep de Badalona, L’Hospitalet, Canet, i d’altres que no recordo.

Era una persona entranyable, carinyosa i dotada d’una gran inteligència pel bàsquet. Entenia el joc com ningú i sempre tenia les paraules adequades per cada ocasió. Era un veterà de debó, una persona excel·lent i amb la qual em vaig entendre des del primer dia. Li tenia un gran respecte i admiració personal, és d’aquelles persones que et marquen i t’ensenyen, i de les quals pots prendre exemple.

Ens vam retirar al finalitzar la temporada 88-89 juntament amb en Tito Casals.

Hi ha una conversa que sempre he recordat. Em va dir que mai havia gaudit tant del bàsquet com a Blanes. Això dit per una persona de 38 anys que havia jugat al màxim nivell (el que ara seria ACB) moltíssimes temporades, que tenia una llarga carrera com a jugador i entrenador, em va sobtar. Aquesta confessió em va sobtar. Quan li vaig mostrar la meva sorpresa m’ho va aclarir. Em va dir… és que aquí jugueu per disfrutar i l’ambient de l’equip es molt d’amistat. Viviu el bàsquet per passar-ho bé, sense les rivalitats personals ni l’ambició per estar més amunt, us sentiu part del club i això es nota en les relacions personals.

Crec que aquesta confessió em va fer entendre el que ha de ser un club i així ho he intentat transmetre.

Vam mantenir el contacte una temporada però darrerament el seguia per les fotos extraordinaries que penjava cada matí al facebook i d’aquesta manera vaig saber que va agafar un càncer que semblava que havia superat però que malauradament al final se l’ha endut.

Vull expresar el meu condol particular i el del Club Bàsquet Blanes als seus fills, la Laura i en Noé. Només dir-los que a Blanes el seu pare va deixar un gran record i que sempre el recordarem com una excel·lent persona.

Josep Pérez Miralpeix
President del Club Bàsquet Blanes