Un partit hauria de tenir una estructura aristotèlica clàssica, si no fos perquè parlem de bàsquet és clar: El plantejament esperat d’avui, havia de ser, les noies del Blanes, a dalt de tot de la classificació, que s’enfronten al Bescanó, gairebé les darreres.
El desenvolupament, un distanciament en el marcador progressiu, que ens hauria de dur al desenllaç d’una victòria còmoda de les blanenques. Doncs no, ni de conya. Això s’ha assemblat més al desordre d’una peli d’en Tarantino. Les de Bescanó planten cara des del primer moment, possiblement amb el millor joc de tota la temporada. Les del Blanes, al contrari, possiblement amb el joc més desafortunat.
A 2 minuts del final del segon quart, marcador de handbol, 25-15. Però en un flash, torna l’encert defensiu i ofensiu del Blanes per anar al descans amb un 25-23.
Inspira, expira. A la segona part, arrenquem amb una bona pressió que ens permet robar algunes boles, amb un joc més fluid però amb poc encert. Tot i això, les cistelles van arribant, 28-37. Tornem al guió esperat, sembla… Inspira, expiraaa… relax. Nassos, es desferma un darrer quart estrany, on el Bescanó recupera el control del joc, i ens plantem a 53 segons del final, 48-47, però que ha passat? Comencen les taquicàrdies.
Cap problema, un 2+1 del Blanes i marxem a casa amb la victòria 50-48.
Que t’ho creus tu! 2 tirs lliures del Bescanó, 50-50, i encara queden 35 segons de partit. Temps mort, per evitar una pròrroga, o haurem d’assistir algun infart a la grada. Prenc nota mental de portar al proper partit aspirines, pels pobres i castigats cors dels pares.
I amb un darrer gir de guió, com si de la puntada de peu d’en Larusso a la final del All-Valley es tractés, les blanenques fan jugada de pissarra, bloc, i transformen amb gran encert. 50-52, marxem ja no?
No, queden 32 segons…. Encara? Estem en un forat negre? Passen ralentitzats que semblen 3 minuts….
Inspira, expira, inspira…. Respira
Però si fins i tot l’estiu d’en Phineas i Ferb s’acaba, això també s’havia d’acabar. Guanyem.
Com va dir Usain Bol després de guanyar el mundial de Pequin “No hi va haver mai dubtes. Sóc el número u”, o dos pel bàsquet-average direm nosaltres.
Però “Invictus maneo”
C.B. Bescanó, 50
Júnior A femení, 52
