Partit en horari que a priori ens hauria d’afavorir ja que al mati sempre ens costa un mica despertar-nos però molt lluny del que podíem pensar, vam sortir a pista adormits, i això ens va penalitzar de seguida: dues pèrdues consecutives regalaven al rival dues cistelles fàcils que ens feien anar a remolc des del primer moment. El ritme era altíssim, gairebé descontrolat per part dels dos equips, un joc boig on semblava que ningú imposava ordre. Però mica en mica vam començar a trobar el nostre lloc. A mesura que entràvem en partit, començàvem a manar en les jugades, amb circulacions ràpides i bones passades que ens feien sentir còmodes. En defensa, pujàvem línies i ofegàvem el rival, que entrava en una espiral d’errades que sabíem aprofitar.
El segon període va seguir el mateix guió: domini local tant en ritme com en intensitat. A l’atac, la velocitat i la decisió feien molt de mal a un rival que no podia seguir-nos i només trobava opcions a partir de les nostres errades. Tot i així, a cinc minuts del descans ja entràvem en bonus, un detall a tenir en compte. Malgrat això, no baixàvem el ritme: seguíem imposant el nostre joc, mentre el rival es mostrava superat, sense trobar respostes ni maneres de capgirar la situació. El marcador al descans ho deia tot: 53-23.
Després del pas pels vestidors, el Vilafant va intentar canviar la dinàmica amb més duresa defensiva, ofegant el nostre joc a base de faltes, tant de les que es xiulen com de les que no. Això, lluny de descentrar-nos, ens va fer entrar en una fase més relaxada, fins i tot amb certa confiança excessiva. Provàvem accions poc habituals i tirs complicats que, sorprenentment, acabaven entrant. Tot i així, els tirs lliures continuaven sent l’assignatura pendent.
En l’últim quart, el missatge era clar: mantenir el focus. Calia seguir fent el nostre joc i no perdre de vista l’objectiu, tant de la victòria com de l’average. L’equip ho va entendre perfectament i va seguir treballant amb serietat. El rival, cada cop més frustrat, mostrava signes evidents de desesperació, incapaç de frenar el nostre ritme. Nosaltres, en canvi, seguíem concentrats, ampliant diferències fins al definitiu 95-44.
Una victòria contundent construïda de menys a més, amb caràcter, ritme i un joc col·lectiu que és la nostra ensenya i que ens ha de servir per afrontar el proper partit que serà molt exigent i que hem de guanyar si volem liderar la classificació.
