Com començar aquesta crònica sense deixar-se endur per l’eufòria i l’entusiasme d’una merescudíssima, patida i emocionant victòria? Des del minut 1 l’Adepaf ha demostrat que la intensitat defensiva seria la seva estratègia, però ens ha trobat concentrats, atents i, sobretot, molt valents. Avui tots els jugadors han destacat en atreviment, en defensa home a home i cos a cos, en desinhibició i, sobretot, en focalització.

El Figueres intentava desestabilitzar-nos, amb contraatacs ràpids finalitzats amb encert i també amb una defensa molt dura, però no n’ha tingut prou. Ni tan sols perdent per 14 punts ens hem enfonsat, ans al contrari, ens hem encoratjat, ens hem convertit encara més en un bloc defensiu i hem desesperat nosaltres al rival. Hem sabut aprofitar-nos de les fissures de la seva defensa i hem remuntat de manera incontestable.

Avui, malgrat tornar del descans amb una mica de nebulosa al cap, hem estat immensos, forts, madurs i brillants. Panteres, sort que acaba la temporada perquè també s’acaben els adjectius per il·lustrar el vostre creixement en el joc i com a equip! La setmana que ve a totes!

Prova superada, la de dissabte, en un partit que va començar intens i trepidant, però aviat es va convertir en un joc aturat que feia aflorar nervis i estones de desconnexió dels locals. El Porqueres va sortir per totes i es va trobar davant un Blanes endollat, que jugava la pilota fins a trobar l’oportunitat i feia posar dempeus la grada amb jugades elaborades en atac. Després de la primera meitat, però, les panteres es van ensopir i els visitants van aprofitar per remuntar.

Una sisena part espectacular, amb enginy en atac i seny en defensa, va donar la merescuda victòria.

Eliminatòria guanyada amb patiment, però resiliència, una lliçó de joc en equip i apoderament que ens porta cap a una fase final no apta pels més cardíacs. Ben segur necessitarem til·la a la grada mentre els petits continuen consolidant-se com a equip! Som-hi Mini B!

El partit de dissabte era decisiu per a consolidar el segon lloc a la lliga així que prometia ser tot un derbi. A l’inici del partit tothom semblava una mica adormit: àrbitre, jugadors i afició. La pilota estava bromista i els tirs a cistella dels petits panteres feien tota mena de cabrioles per acabar sortint fora l’anella. El Porqueres va aprofitar la manca d’encert per agafar avantatge i desesperar la defensa local. A mitjan segona part, els petits panteres es van desvetllar i va començar a haver-hi més equilibri en el joc, més encert i una defensa més cohesionada. Després d’un tercer parcial demolidor, amb una remuntada de més de 14 punts, la meitat del partit va situar el Blanes 6 punts per sobre.

Les següents parts van consolidar a poc a poc la victòria, amb una defensa capaç d’anul·lar els dos jugadors més alts del Porqueres i contraatacs ràpids, que el rival només aconseguia aturar amb faltes.
En conjunt un partit que no va destacar pel joc “estètic malgrat ser efectiu” (*sic) i que demostra que quan ens posem a defensar amb seny, és igual que el rival ens tregui un cap d’alçada. Després d’aquest últim partit de lliga, toca recuperar forces per la fase final de la competició, on ens retrobarem amb els equips que ens ho han posat més difícil i tindrem una oportunitat més per demostrar l’evolució dels petits de la casa. Amunt Panteres!

Partit on hem après que, a voltes, els petits errors tenen grans conseqüències.

Després del descans de vacances i l’esclat energètic del campionat, els petits panteres han sortit motivats i endollats, amb una primera part magnífica. Jugades amb creativitat, cames fortes en defensa i cossos actius en el rebot han fet que els locals s’avancessin en un marcador ajustat. Però els blanencs no han estat prou centrats a mantenir la intensitat que imposava l’equip figuerenc i a mitjan segona part, la defensa s’ha tornat caòtica i despistada, ocasió que ha aprofitat l’Adepaf. Aquest “despiste” s’ha tornat intermitent a estones durant la resta del partit.

Els rebots defensius han estat la gran llosa del Blanes, que ha vist com cada nou atac era aprofitat pel Figueres per crear oportunitats de tir. L’Adepaf es creixia per moments i, diversos triples consecutius ha semblat sentenciar el partit. No obstant això, els locals ho han continuat intentant amb molt mala sort en l’encert a cistella. Només 5 punts ens han allunyat de guanyar al líder de la categoria, però ens emportem aprenentatges clau per continuar creixent com a jugadors de bàsquet!

Partit decisiu contra el Llagostera, rival directe a la classificació. Els petites panteres ho sabien i van demostrar focalització, confiança i poder amb un primer quart dominant i atrevit, amb moltes ocasions aprofitades per recuperar pilotes i guanyar una mica de distància al marcador. Tot i això, durant el segon i tercer quart el visitant va endurir el joc, imposant un ritme ràpid i exigent que va augmentar la pressió… A banqueta i a la grada. La diferència de punts anava retallant-se fins que un espectacular triple llunyà d’en Narcís, als últims segons d’acabar la primera meitat del partit, va aixecar els ànims i va posar la grada dempeus. Dedicació a l’afició per part del protagonista, per agrair l’escalf i el suport. Malgrat l’impuls d’energia, les següents dues parts van ser desendreçades en defensa i confoses en l’atac. Per una banda, per la quantitat de faltes que el rival va haver de fer per trencar el joc (i la moral en algunes ocasions), per l’altra per la impaciència per encistellar, amb tirs impossibles i jugades mal llegides. El sisè quart va arribar amb un empat. Mentre a la grada es demanaven valerianes, a la pista tornava la seguretat i l’encert, entre cistelles i tirs lliures es van convertir 6 punts sense ni sortir de l’ampolla. A poc a poc, el Blanes es tornava a trobar per davant del marcador. Als últims minuts, la diferència es va fer evident i entre somriures infinits i plors d’alegria, la victòria es va imposar.

Un partit espectacular, on tots els jugadors es van atrevir a sortir al contraatac controlant el bot, a llençar a cistella i a defensar ben falcats. Un partit d’eufòria on el caliu de l’afició va ser el motor dels més petits del club.

“Gràcies per ser-hi”, diu l’equip. Gràcies pel gaudi, diem nosaltres!