El bàsquet és així. Les Juniors A femení poc que pensaven enfrontar-se al C.E. Maristes Girona sense palmar.
“I’m gonna have myself a real good time I feel alive”
Però avui i els hi ha sortit un partit rodonet com un panet, davant d’un gran equip, que en el darrers enfrontaments varen jugar millor i més ràpid que les panteres.
“And the world, I’ll turn it inside out, yeah I’m floating around in ecstasy, so”
Des del primer minut les blanenques han obert l’aixeta a full, amb una seguretat que feia temps que no lluïen. Les gironines, convençudes que allò era un miratge, no pot ser no pot ser, continuaven treballant de valent per invertir el marcador, però avui no eren capaces de penetrar en la zona com altres vegades, no llençaven amb comoditat, i per tant ho feien amb menys encert.
“Don’t stop me ‘cause I’m having a good time, having a good time”
I és que avui els Deus del Bàsquet estaven del nostre costat, i totes les nostres ho sabien. Per Tutatis! La poció d’en Panoràmix els hi donava més encert en els llançaments, més velocitat en el joc, en les portes enrere, i més força a la defensa i en els rebots.
“I’m a shooting star leaping through the sky Like a tiger, defying the laws of gravity”
Però al darrer quart, ha arribat el dubte, la por, el Je Ne Sais Quoi. Sota una pressió asfixiant, les gironines han recuperat i tallat l’avenç de les panteres, que no s’acabaven de creure que aquest partit el podien guanyar.
“Don’t stop me now Don’t stop me Cause I′m having a good time, having a good time”
Amb bon timó, amb el cor calent i la mà freda han redreçat el que havia d’acabar com havia d’acabar. Amb una victòria treballada i merescuda
Ens queden 4 partits per disputar, 4 oportunitats per seguir fent bon bàsquet, com diria en Freddie.
“The show must go on”
